¿Y si dejamos que suceda? és la primera novel·la d’Ana Oshiro (1992). L’autora no es dedica professionalment a l’escriptura, sinó que és tècnica de pastisseria. Tot i això és una apassionada de la lectura i va tenir contacte amb el món editorial quan va estudiar disseny publicitari i comunicació.
 
–Com comença l’interès per escriure?
–Llegeixo molt. A l’any em llegia uns 50 o 60 llibres i ja fa molt temps que les meves amigues i coneguts m’animaven a fer un blog però soc molt inconstant. Ara, vaig aprofitar la quarantena per fer el llibre, però era per les meves amigues! No pensava publicar-lo. A més no té res a veure amb la Covid-19. Amb els llibres volem allunyar-nos també d’aquesta situació.

–Què parla ¿Y si dejamos que suceda??
–La novel·la parla sobre la Maria, que decideix anar de vacances a la platja amb les seves dues millors amigues a l’estiu, i a la platja coneix al Fernando. Ella no es planteja conèixer a l’amor de la seva vida però quan el coneix té la sensació que aquell home pot arribar a ser important. Tracta sobre coses quotidianes amb la persona que estàs coneixent o intentes tenir una relació.

–Quants anys té la Maria? Va destinat a un públic de la seva edat?
–Sí. Ella en té 28 i està destinat a un públic d’entre 25 i 35 anys. A més, és del gènere de chick lit així que una dona ho pot entendre millor que un home. És una novel·la romàntica per a noies.

–La sinopsi parla de «secrets, mentides, sexe i amor». Què ens trobarem?
–Mentides perquè quan coneixes algú t’arrisques a que no et digui la veritat. De sexe hi ha escenes perquè forma part de la nostra vida i si no ho incloïa, era molt irreal. Hi ha gent que et pot dir que és molt liberal, però després no té costum de parlar-ho o llegir-ho, és molt diferent.

–S’ha inspirat en algunes obres o autors?
–Sempre em compro tots els de Megan Maxwell, Elisabet Benavent o d’autores americanes i britàniques d’aquest gènere. Però inspirar-me... No ho tinc clar. Encara no he definit el meu estil i espero les crítiques per créixer, ja que estic escrivint dos manuscrits més.

–De què aniran aquestes altres obres?
–Una és sobre la història de la Lucía, que és una de les amigues de la María. El personatge està agradant molt. L’altre no té res a veure, però va sobre problemes de relacions quotidianes que tenen les noies. No tot és perfecte.

–Com són les tres amigues?
–La María és molt amiga de les seves amigues i també la més romàntica que si s’enamora, només utilitza el cor; la Lucía està molt més interessada en el sexe, és molt impulsiva, no té filtres i molt divertida, i la Natàlia té una decepció amorosa i pensa en ella, més racional. Vaig evitar les descripcions físiques d’elles. Sí que dic que «està bona» però no especifico perquè aquesta percepció depèn de cadascú. M’he fixat en les seves característiques de personalitat i mentals perquè qui ho llegeixi, es pugui identificar.