Francesc Camp va agafar el relleu de Joan Viladomat posant-se al capdavant d’Ski Andorra. Ho va fer a les portes de la temporada d’hivern d’un any marcat per la situació de crisi sanitària en què el turisme internacional es veurà especialment afectat. Per això, apunta que s’hi hauran de reduir costos, tot i que és aviat per determinar com es tancaran els comptes a final dels mesos d’hivern.

–Com afronta la presidència d’Ski Andorra?
–La presidència l’afrontem en un escenari complicat. Realment no serà fàcil, sobretot, tenint en compte aquesta segona onada de rebrots de coronavirus en què estem desenvolupant la preparació dels mesos d’hivern. Hi ha moltes incerteses, és difícil prendre decisions i pot ser que, després, no siguin les encertades. Evidentment, es fa el millor que es pot des de cada estació d’esquí, en coordinació amb Ski Andorra, per preparar-nos per un hivern que està clar que no serà tan bo com els dels darrers anys.

–Com plantegen la temporada? Obriran totes les pistes?
–La intenció inicial és obrir el 100% del domini. Més enllà de les pistes, està clar que la posició que han tingut els dominis esquiables d’Andorra és l’evolució cap a una oferta global de serveis a l’esquiador. Aquí té molt pes. De fet, històricament ja el tenia per l’aprenentatge a les escoles d’esquí però, cada vegada més, la restauració s’ha convertit en els darrers 10 anys en un referent de l’oferta de serveis a les estacions d’esquí. És evident que per molt que s’obrin totes les pistes, caldrà redreçar les plantilles de cada estació tenint en compte que la demanda baixarà. No estic dient que es tanquin restaurants, però si hi ha d’haver un aforament més reduït i menys afluència en general perquè hi haurà menys demanda i la gent que vingui potser no voldrà fer-ho als restaurants pel risc dels contagis i les limitacions d’aforament. Ens estem atansant a una temporada d’hivern en què tot apunta que hauria de tenir una afluència similar o per sota, però molt poc, d’aquests darrers anys.

–Quines són les previsions d’afluència de visitants?
–Cal esperar que el turisme de proximitat respongui. Al final és el que ve a esquiar els caps de setmana, així com hem vist que visitaven Andorra a l’estiu o al setembre, sense gairebé diferències respecte de l’any passat. Entre setmana es treballa molt amb el turisme internacional i els mercats llunyans, aquest sí que està clar que serà molt difícil que vingui durant aquest hivern, així com el turisme escolar. Per motius de seguretat, serà molt difícil convèncer a les escoles d’Espanya, sobretot de Catalunya, que són les que més venien i serà més complicat mantenir l’activitat que teníem els anys anteriors de dilluns a divendres. Tenint en compte tot això, el personal treballarà amb molta intensitat el cap de setmana i, entre setmana, comptaran amb més temps, ja que no estaran en plena activitat.

–Com es gestionarà això?
–Hem de fer més plantilles per  a tota la temporada i que, qui vingui, pugui gaudir dels serveis de l’estació. Que un client no es trobi un cap de setmana en què vulgui fer una classe d’esquí i no sigui possible perquè hem fet les plantilles a la baixa. També en el cas dels restaurants, que els visitants vulguin anar-hi i no ho facin perquè està limitat. L’objectiu general de totes les estacions d’esquí és oferir aquest servei òptim quan hi hagi més gent, que seran els caps de setmana i els festius o durant la temporada de Nadal. Pel que fa a la resta de la setmana estarem amb menys activitat, però és el que tocarà aquest hivern.

–S’hauran de fer reduccions de plantilles i treballadors?
–Sí. A l’hivern hi ha un gruix d’empleats temporers que vénen de fora d’Andorra i, enguany, s’ha demanat al Govern un volum menor al de les temporades passades. Aproximadament un 30% menys del que últimament es demanava.

–Entenc que és per la davallada de l’activitat que hi haurà entre setmana.
–Sí. Encara que els resultats del cap de setmana poden ser similars als d’altres temporades, no seran iguals. Considerem que caldrà menys empleats per oferir el servei, que tot i això volem que sigui òptim.

–Com afronten les dificultats dels temporers per trobar allotjament?
–Les estacions d’esquí ofereixen allotjaments a temporers, a través d’hotels ja que els ofereixen llogar una habitació i l’oportunitat de tenir els àpats. Una part d’aquests treballadors se’n van a aquests establiments hotelers i la resta busquen pisos per llogar. És el comportament habitual i, en aquest sentit, entenc que continuarà igual. En canvi, n’hi ha d’altres que prefereixen estar tres o quatre en un apartament.

–Com estan les converses amb els monitors que demanen operar lliurement?
–Hi ha hagut una demanda concreta d’un grup de monitors, a través del seu advocat representant. Destaquen que voldrien tenir possibilitat d’atènyer-se a l’escola d’esquí de la pista d’esquí, independentment de les estructures actuals de les escoles que hi ha i depenent de l’estació. S’està valorant, encara no hi ha resposta.

–Pel que fa als forfets, quines mesures prendran?
–Si s’hagués de tancar la temporada molt aviat, hi haurà un retorn dels diners, d’acord amb els dies que poden esquiar. Tot i això, si es tanca el mes d’abril o al maig i es considera que aquesta gent ja ha esquiat molts dies, no es retornarien els diners.

–Creu que baixarà la venda per la situació de crisi?
–Pel que fa a Grandvalira s’està en un ritme força bo de venda de forfets de temporada, de moment fins a finals de setembre. Tot i que està clar que no està essent com l’any passat. De moment, s’han fet diferents campanyes de booking, de comprar i de reservar abans d’hora amb descomptes importants. A part d’això, es preveu anar activant diferents campanyes perquè els que compren forfet de temporada habitualment, el deixin comprar abans d’hora. El ritme de venda és bo de moment.

–El cribratge als turistes afectaria que vinguin?
–No hem arribat aquí encara. Ara hi ha el debat sobre si finalment es pot obligar a fer-se el cribratge per accedir a algun tipus de servei que hi ha a les estacions d’esquí, si això pot ser contraproduent o positiu. De totes maneres, si considerem que no ha de ser obligatori sinó que ha de ser voluntari, també pot generar interès perquè els turistes poden venir a Andorra i veure-ho com una garantia que els qui vénen a esquiar, sabran si són positius o no. A més, sabran que poden esquiar tranquils.

–La previsió és tancar la temporada amb menys ingressos?
–Amb menys ingressos, segur. Per descomptat. Ara és difícil saber quan serà aquest volum menys d’ingressos, evidentment. S’està treballant en diferents opcions, que poden ser més o menys importants quant a ingressos. En definitiva, en un any incert com el que es preveu hi ha diferents escenaris de reducció d’ingressos i encara hem de veure quin serà el definitiu. És difícil fer previsions fiables en aquest moment. Almenys, en relació amb els costos fixos de cada estació s’intenta reduir-los tot el que es pugui. Sobretot, en l’àmbit del que he comentat prèviament: que s’agafi menys personal de l’habitual, perquè hi haurà menys demanda, així com que es facin menys compres per part dels restaurants, si també es considera que es treballarà menys en la restauració. Cadascú treballa d’acord amb els seus números.

–Com podria afectar el cost de les proves?
–És un moment de molta feina interna i acabar de valorar la o les millors opcions possibles. A partir d’aquí, ja s’anunciarà. No és un treball que s’ha d’emmarcar només en l’àmbit d’Ski Andorra encara que aquest està fent els seus estudis i anàlisis que compartirà amb la resta del sector turístic i el Govern, que ho hauran de validar. Quan parlem de tests parlem de temes sanitaris i l’Executiu és qui té més coneixement i ha de certificar el que puguem proposar des d’Ski Andorra.

–Com estan els projectes que tenien present?
–Tothom ha aturat nous projectes i els preveu en efectuar-los en més anys. Per exemple, Ensisa ha repartit la inversió del nou Abarset en dos anys i estarà obert la temporada 2021-2022, quan es preveia tenir-lo aquest any. Aquesta és una de les inversions a mitjà termini que ha afectat la pandèmia, que no es posposen però es faran en més d’un any. Totes les estacions d’esquí d’Andorra han centrat les seves inversions en aquelles necessàries que calen habitualment per mantenir totes les estructures. Em refereixo a la producció de neu artificial o a aquelles que es puguin fer per als serveis de la restauració, de manteniment de pistes o relatives als sistemes informàtics. És a dir, les petites inversions que són essencials per al funcionament de les pistes.