Nascut a Barcelona, llicenciat al Conservatori d’Alacant i amb un màster en Patrimoni Musical per la Universitat d’Oviedo, David Sanz és el cap de servei de l’Institut de Música del Comú d’Andorra la Vella i professor de guitarra. A més, també ha estat jurat de la segona edició del concurs internacional Cambra Romànica, celebrat aquest cap de setmana passat de manera telemàtica. 
 
–Quina és la situació de l’Institut de Música?
–Fa 40 anys que existeix, ja té un recorregut i experiència. Ara es troba en un moment interessant.

–Com afronteu el curs?
–L’hem engegat de manera presencial i vam elaborar un document amb les mesures sanitàries.  Tot i això, comencen a haver-hi molts alumnes confinats i apliquem el treball telemàtic. Et pots trobar que un professor tingui alumnes a la classe i d’altres connectats. Estem contents de poder oferir el servei per dues vies encara que no és fàcil. Estic molt satisfet que tot l’equip tinguem aquest objectiu.

–És difícil ensenyar telemàticament?
–És diferent. Depèn molt del nivell de l’alumne que tens davant i hi ha coses que són més difícils de fer telemàticament. Per exemple, una classe de cant coral amb 35 nens. En canvi, una classe d’instrument és més viable.

–La societat andorrana està vinculada amb la música?
–Sí. Nosaltres som una escola comunal però fem un servei nacional. Tenim alumnes de totes les parròquies i, en major o menor mesura, la societat andorrana té coneixement de què és l’Institut perquè oferim molts instruments i estudis fins al grau mitjà.

–Quins són els instruments amb més èxit?
–Els de sempre a qualsevol escola de música: el piano, el violí i la guitarra. Però en tenim molts més! Per exemple, l’acordió, l’oboè o el fagot. Nosaltres ja plantegem que els nens coneguin tots els instruments abans d’escollir-ne un.

–Feu activitats per difondre la cultura des de l’Institut?
–Sempre fem coses participatives i molts concerts per part de l’alumnat. Justament ara, ens hem trobat en la situació en la qual fer un acte cultural que aglutini molta gent és complicat. Ens estem readaptant per mantenir les activitats però de diferent manera perquè l’alumne continuï participant.

–Com el concurs internacional Cambra Romànica. Vostè va ser jurat, com va anar?
–Molt bé, va ser una experiència fantàstica. El nivell ha estat excel·lent i si el nivell continua en aquesta línia, omplirà un buit que fins ara no existia a Andorra: un concurs internacional d’aquestes característiques de música clàssica.

–Així, quins projectes estan en marxa?
–Per exemple, fem sessions musicals a nivell intern, on també avaluem i enguany no tindran públic. A més, estem estudiant com fer el Festival de Nadal perquè puguin participar els alumnes i de quina manera és viable.