Joel Da Silva es va criar entre Andorra i Sevilla, on l’afició pels grafits el va portar a fer tatuatges, que és al que es dedica des de fa set anys, cinc dels quals com a tatuador professional. Fins que va decidir tornar al Principat per obrir el seu propi estudi, The Black Cat Tattoo amb la intenció de renovar el sector fent tatuatges més artístics i portant col·laboradors internacionals.

On es forma un tatuador?

No hi ha una titulació homologada. La majoria de tatuadors hem aprés fent tatuatges als amics i a la família. També es pot anar als estudis dels professionals o a les convencions per aprendre les diferents tècniques. És la millor manera d’entrar en aquest món.

És un món tancat els dels tatuadors?

D’entrada és bastant hermètic, encara que cada vegada menys. El millor quan encara no tatues es fer molts dissenys i portar-los als tatuadors professionals per ensenyar-los i que t’aconsellin. Si veuen que tens fusta, sí que t’ajuden.

Estàs especialitzat en algun tipus de tatuatges o depèn del que et demanen?

Ara, estic molt centrat en el Black world, i dins d’aquest, estic enfocat en l’estil oriental, però al llarg de la meva carrera he provat pràcticament tots els estils. És una feina en constant evolució perquè els tatuadors sempre modifiquem la nostra manera de fer per a adaptar-la al que estigui de moda en cada moment.

Assessoreu als clients?

A partir sempre del que vol el client, l’hem de guiar perquè el resultat sigui el millor possible.

Hi ha gent que busca ser tatuat per un artista en concret perquè li agrada el seu estil.

A aquest tipus de persones els coneixem com els «col·leccionistes», gent que busca específicament l’estil d’un dels professionals.

Alguna vegada t’has negat a fer un tatuatge?

Sí, quan la idea que et porta el client no és viable i no es deixa assessorar, llavors prefereixo dir que no perquè és el teu treball el que després es veurà.

Quines són les parts del cos preferides per tatuar-se?

Abans es tatuava sobretot l’esquena i el pit, però des de fa uns anys la gent vol que els tatuatges es vegin i això vol dir braços, cames, mans, colls... Als tatuadors això no ens agrada gaire, perquè vol dir que el tattoo no es percep com un feina artesanal, sinó com un producte comercial. Això està passant sobretot en els últims 5-10 anys, el món del tatuatge ha sofert un canvi bestial i estem dins del mercat de consum. Ara el tatuatge forma part de l’estètica.

Perquè vas decidir tornar a Andorra?

Perquè vaig veure que aquí el sector no estava gaire explotat, i vaig pensar que podia donar a conèixer nous estils, més artístics i menys comercials. També vull portar artistes estrangers, que és una cosa que aquí no es fa, fer exposicions, tenir una part de merchandising.