El raonador del ciutadà, Marc Vila, va seguir atenent a la població durant els mesos de confinament, gestionant les queixes via telefònica o per internet. Ara, reconeix que es va sorprendre per no haver rebut un gruix molt elevat de demandes, ja que preveia fer-ho a causa de les dificultats econòmiques i socials que va patir la ciutadania, més enllà de les sanitàries, arran de la pandèmia del coronavirus. A més, fa una bona valoració de la gestió de la crisi per part de l’Executiu.

–Quines són les principals queixes que ha atès durant el confinament?
–Va haver-hi dues fases bastant diferenciades. Al principi de tot, vaig tenir una cinquantena de queixes dels treballadors temporers, que ens van donar un cert treball, sobretot, pels temes dels lloguers i fiances... Finalment, en el moment d’implementar els ERTOs, n’hi va haver relativament poques, entre 10 i 15, de gent que havia cobrat tard, perquè l’empresa havia declarat malament o no ho havia fet de tot el que tocava i s’havia retardat el pagament. L’administració és molt feixuga i lenta, i entre la CASS i el ministeri s’anaven tirant la pilota els uns als altres.

–Com va desenvolupar-se la problemàtica dels temporers?
–Em vaig posar ràpidament en contacte amb el Govern i es van anar resolent gairebé totes les queixes. Hi havia un problema important amb els temporers i es va resoldre bastant ràpidament i amb una intervenció interministerial que va ser bastant ràpida, tenint en compte el grau de complicació de tot. Després, n’hi va haver en relació amb els usuaris de serveis que estaven tancats i havien d’avançar els diners. Al final, tot es va anar calmant i, en gran part, es va trobar la manera de solucionar-ho.

–El va sorprendre que no hi hagués gaire volum de demandes. Quina valoració fa de l’activitat realitzada durant la pandèmia?
–Tendeixo a ser un indicador avançat d’algun dels problemes que sorgeixen. Amb el tema dels temporers vaig ser-ho, tot i que és cert que l’administració, els comuns i les pistes d’esquí es van posar ràpidament en marxa. Van tardar unes setmanes perquè amb tanta gent... Menys algú que se’n va anar sense cobrar. La impressió des del punt de vista del raonador, tenint en compte que som un indicador avançat quan hi ha un problema social però, és que ho va ser en molt poc grau. Pel que fa als ERTOs pensava que serien molts més. Em va sorprendre positivament i estic orgullós de com ha reaccionat el meu país en global davant de la dificultat que hi va haver i de la manera com van actuar les institucions. Evidentment, sempre hi ha petits problemes i retards que dificulten la vida de la gent.

–I pel que fa al tema sanitari?
–També he tingut poques queixes. Sí que va haver moltes consultes el primer mes i mig sobre com es podia fer la reducció del 20% del lloguer, però un cop acabada la pandèmia, no s’ha tornat a engegar cap mena de casuística forta relativa a la crisi sanitària.
 

–Quines altres queixes ha rebut la institució a part de les derivades durant el confinament?
–La resta de demandes han sigut les habituals. Com sempre, el gruix més gran de les queixes són les prestacions que no arribaven i no estaven ben definides, gent que no està d’acord amb l’alta o la baixa de la CASS, a més, també d’un grup d’Afers Socials que es queixava que l’atenció primària estava molt col·lapsada i patia alguns retards. Hi vaig haver d’intervenir en diverses ocasions. Les dels lloguers també són de les principals. Tot i això, com hi ha una cosa que és prioritària, la mateixa gent no ve tant. Cal destacar que ens hem mantingut sempre oberts, no hem tancat ni un dia, fèiem les visites telemàtiques, però si hi havia algun cas d’un treballador temporer que no podia fer-ho, també el vam rebre i seguirem amb aquest esperit.

–Les queixes relacionades amb l’habitatge segueixen augmentant cada any?
–No. Des que hi ha hagut les pròrrogues, han començat a baixar tot i que segueix havent-hi inquietud perquè la gent demana. Hi ha menys queixes però més consultes en relació amb el que han de fer pel retorn de les fiances, abusos pel preu de les calefaccions o del preu de les fiances, per exemple.

–Cal apujar el salari mínim?
–Sí. Ha de seguir pujant. Com més aviat apugi el salari i es mantingui el preu del lloguer, millor. Seria bo que, malgrat els esforços pressupostaris i les dificultats, que el Govern mantingués la idea d’anar augmentant progressivament el salari mínim fins al 60%. Que la pandèmia no impedeixi aquest esforç progressiu. Com abans es faci, millor. Tot i que també entenc que són moments de dificultat i que les empreses estan patint molt ara. Per tant, anar més ràpidament ara, des d’un punt de vista macroeconòmic, tampoc és massa fàcil. Tant de bo ho puguem fer més de pressa, però entenc que per les empreses és molt difícil.

–Quina valoració fa del treball que ha desenvolupat el Govern durant la crisi sanitària?
–La part sanitària s’ha fet molt bé. Ara ens trobem en una segona onada, com tots els països, i l’hem de saber gestionar. Segueixo creient que estem en bones mans des del punt de vista de la solidesa dels arguments del Ministeri de Salut, que estem fent cas de les consideracions científiques i que se segueix prioritzant la salut per sobre de tot. A més, ara tenim els mitjans i els estris per pensar en l’economia alhora que pensem en la salut. Sobre aquest plantejament, les mesures que s’han anat prenent em semblen raonables i proporcionades, excepte que s’hagin tancat els parcs. D’aquesta manera, em crec que una part del problema de la quantitat de contagis provinguin de llocs on hi ha poca mascareta i poca distància. Clarament, aquests llocs són els bars i em sap molt greu però, en global, ens hem avançat als altres en moltes mesures. Setmanes i, algunes vegades, mesos. Per exemple, amb el tancament de les discoteques.

–S’ha fet bé aquí?
–Sí. Ara a Europa estan valorant o tancant els bars quan nosaltres ja ho vam fer fa 15 dies. A Catalunya d’una manera molt similar i això dona molta confiança. És una mesura empipadora però important.

–Ha rebut queixes sobre els retards en els tràmits i processos judicials?
–Sobre la lentitud de la Justícia sempre en rebem, però no més que l’any passat. Hem mantingut el ritme dels anys, no n’hi ha més que en els anteriors.