PUBLICITAT

Elisabeth Cardús, Eli's Art joiería artesanal

«Les joies les faig amb fusta i resina dels boscos d'Andorra»

Per Carmen Salas

L’Elisabeth Cardús fa molts anys que és una apassionada de l’art. Des de petita que dibuixa, pinta i fa manualitats, fins que fa un parell d’anys va decidir fer un pas mes i crear Eli’s Art, la seva marca per donar a conèixer la seva col·lecció de joies fetes amb fusta i resina recuperades dels boscos d’Andorra. Quan les veieu us adonareu que té un do a les mans.

Què és el que la va moure a començar a vendre les seves creacions?

Jo he dibuixat des de sempre i feia les meves creacions com un hobby, dedicant-li el meu temps lliure, perquè tinc un agència de viatges online, però va arribar un moment que vaig voler compartir el que feia amb més gent.

Quina és la seva relació amb la natura?

Soc molt de bosc. L’ús d’elements de la natura té un punt de partida en la meva obsessió per l’ús del vidre i la transparència que va evolucionar vers la combinació de fusta i resina. He arribat a fer aquesta simbiosi entre els elements naturals perquè el vidre no em facilitava aquest joc a l’hora de polir les peces.

Amb quin tipus de fusta treballa?

Amb fustes recuperades de la muntanya, com ara la d’olivera, que és fantàstica, de boix, o de faig, encara que hi ha gent que sap el que faig i em porten fustes d’arreu.

I on treballa?

Tinc un espai on tinc totes les màquines grans (serres, polidores, etc.) i a casa he habilitat un despatx on faig tot el procés de creació i anàlisi de les fustes que faré servir.

Quines peces han tingut més sortida?

Totes (penjolls, anells, agulles de cabell, bastonets estil japonès per menjar...), encara que les arracades, per las característiques pròpies de la fusta i la resina, són de penjar i no agraden a tothom.

Són cares?

Tenen preus molt assequibles tenint en compte que a cada peça li dedico entre 12 i 15 hores. Per això, als mercats intento mostrar el procés, perquè la gent es faci una idea del treball que hi ha al darrera. Tinc companys que em diuen que hauria de pujar els preus, però el que més em motiva no és la part econòmica, sinó que algú trobi la peça que més l’emocioni i la porti amb molta il·lusió.

Des que va començar fa dos anys, quina ha estat la resposta dels clients?

Molt positiva. Jo diria que el 90% de persones que em compren son d’Andorra. I això h estat així gràcies al Departament de Turisme del Comú d’Andorra, que ha facilitat que els artesans podem presentar les nostres creacions al Mercat de la Vall, que és una gran finestra per contactar amb possibles clients, i per conèixer altres artesans del país.

Li agradaria dedicar-se en exclusiva a la joieria?

M’encantaria, però a nivell creatiu trobo que ara treballo sense la pressió que suposaria dedicar-me només a això. Si la meva situació econòmica en depengués, això canviaria i no és el que vull de moment.

 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT