Marc Mossoll és director de Pirenaila i monitor del mòdul d’introducció a Supervivència a Andorra, que dura una setmana, i en el qual s’imparteixen tasques de lideratge natural, la seguretat, els primers auxilis en entorns agrestes, navegació i tècniques de supervivència a la Vall del Madriu-Perafita i Claror.

–Com sorgeix la idea d’impartir els cursos?
–És el tercer any que els fem a Andorra però fa més temps que se’n fan d’altres com l’especial Pol Nord, que es tracta de sobreviure a temperatures molt fredes, i un del desert. Són per a gent de tot el món que s’inscriu perquè vol retrobar-se amb la natura sense ajuda. Les dues coses primordials que tot humà ha de saber per sobreviure són: sostre i plat. Buscar-se la vida per poder menjar i refugiar-se, com tots els animals.

–Com funciona?
–Ara hi ha 14 persones apuntades i els quatre monitors sabem on són en tot moment, els deixem espavilar per trobar un lloc estratègic per refugiar-se o poder controlar la situació que aquesta setmana serà complicat perquè està plovent i nevant. També hauran d’interpretar els rastres, veure els elements que canvien i et poden alertar de qualsevol situació o acostumar els sentits i actuar de manera molt ràpida. A més, se’ls ensenya com curar-se, cosir o fer foc amb poques coses... Inclús també com fer trampes per atrapar animals i cuinar-te’ls, o bé, les plantes útils.

–Quina és la importància de la formació?
–Retrobar-te amb tu mateix i amb potencials que has perdut a força de viure en un món en el qual el Govern decideix les coses per tu o tot el teu entorn t’ajuda. No estem en una economia de subsistència i saps que sempre podràs comptar amb algú, en canvi, aquí no. Depens de tu mateix i fas servir la teva intuïció, el teu jo profund i retrobes els instints de la persona en el seu medi real. No perdem de vida d’on ve l’humà: no cal que consumeixi per existir, que existeixi la propietat privada... Ell s’ha creat abans de totes aquestes coses.

–És important la preparació física però sobretot i tenir coneixements, no?
–Sí. Coneixements pràctics que es transmetien abans. Només és retrobar-los perquè avui en dia no els fem servir, ja que paguem per qualsevol cosa: per un guia, per menjar, perquè ens cuinin... El tema és saber-t’ho fer tu amb els elements que tens a l’abast.

–Hi ha més incidències que abans a la muntanya?
–Abans no n’hi havia perquè era un modus vivendi. El que passa és que l’hem desaprès i, per això, no som gaire superbs. La gent que queda vinculada a la muntanya ho segueix passant els uns als altres. El que passa és que estem vivint en un cotó fluix, en un món ultraprotegit. 

–Què cal per ser un bon supervivent?
–Que et posin en condicions, passar-les putes, i n’aprens. El medi és molt diferent. Una planta o un arbre neix perquè les condicions del medi són les que ho permeten. Quan el medi aprem, t’adaptes. Així, les qualitats diríem que són la capacitat d’adaptació i la velocitat d’entendre el medi.