Víctor Pou és professor a l’IESE i la UIC, i director d’afers europeus al TAS Europrojects. La seva trajectòria especialitzada en Relacions Internacionals i Afers Europeus l’han portat a escriure nombrosos articles i llibres sobre les Comunitats Europees. Ara, presenta el sisè llibre sobre la relació d’Andorra amb la Unió Europea (UE).
 
–Sobre què versa Andorra-Unió Europea. El procés d’acostament del Principat a la Unió Europea. Cap a un acord d’associació.?
–Es pot dir que té tres característiques principals. La primera, que és una víctima de la Covid perquè la seva presentació estava prevista pel març i es va ajornar i ara tampoc la podem fer de forma presencial. La segona, que és el vuitè llibre sobre Andorra i les relacions internacionals, que he anat publicant des de l’any 1986 amb la confiança de Crèdit Andorrà, a qui li estic molt agraït. I la tercera i última, que la seva publicació forma part de la celebració dels 30 anys d’acostament d’Andorra amb la UE.

–Què el va motivar a escriure’l?
–Penso que aquest llibre és important perquè fa inventari de 30 anys d’acostament, un procés llarg i gradual, admirable per mi des de molts punts de vista. És per mi també un procés asintòtic –un adjectiu que crec que en tinc el copyright– perquè Andorra es va acostant cada cop més a la UE sense demanar l’adhesió perquè encara no és el moment, això queda molt lluny. I és un acostament que s’ha marcat en tres fases: l’acord duaner del 1990; els acords de fiscalitat i cooperació del 2004; i per últim, l’acord de transparència fiscal que ja està signat i ha suposat l’intercanvi automàtic d’informació fiscal d’Andorra a molts països, entre els quals òbviament els membres de la UE, i després, l’acord d’associació que encara s’està negociant i és l’element central d’aquest llibre.

–En quin estat es troben les negociacions?
–L’acord d’associació és una parada molt important de cara a una relació cada vegada més estreta entre Andorra i la UE. Penso que és vital que es culminin les negociacions, que ja estan ben orientades, i que tot apunta que poden acabar al voltant del 2023. De fet, hi ha un element que ajudarà, i és que en aquest període, Portugal, França i Espanya, presidiran la UE, i se sap que són països molt interessats en què l’acord tiri endavant. Però li puc assegurar, amb coneixement des de Brussel·les, que la mateixa UE té interès a tancar aquest acord per diferents motius, i Andorra i el Govern també ho té molt clar i és una veritable prioritat.

–Una qüestió d’actualitat: què li sembla l’adhesió d’Andorra a l’FMI?
–La meva opinió és favorable. És una qüestió que fa anys que es parla. Jo tinc un llibre  de l’any 1994 dedicat a la possible entrada d’Andorra al GATT, més tard OMC, i aleshores recomanava que Andorra no hi entrés i de fet no ho ha fet i per tant no n’és membre. Però en canvi, sí que crec que ens interessa entrar a l’FMI, sobretot per raons de seguretat financera i també perquè la UE ho veu amb bons ulls.