L’Alex Puig, nascut a València el 1977 però crescut a Andorra, està fent realitat una passió que sent des de petit: l’escriptura. Ara, ha publicat el primer volum d’una trilogia de fantasia amb caràcter juvenil.
 
–Sobre què versa L’última guia?
–Aquest és el meu primer llibre juvenil. Està fet en un entorn de fantasia amb un punt d’steampunk, rescatant tota la tecnologia on tot funcionaria amb vapor, però aquí canviem el vapor per un tipus de màgia que surt d’un arbre ancià, el Gran Salze del Bosc Vell, que produeix aquesta substància màgica anomenada Okan –que significa cor en un dialecte africà–. D’aquí ve el nom de la saga, Els Guardians de l’Okan on una germandat de ratolins protegeixen aquesta màgia, que és el que els permet el seu estatus de vida. La Leana és la protagonista, que té un paper de Guia dins de la germandat, i són els encarregats de renovar el Cicle un cop l’any per mantenir el sistema com fins ara, anant fins a l’arbre i tornant. Però a banda d’aquesta història, la trama també inclou un seguit de qüestions polítiques: altres espècies volen quedar-se per ells l’Okan, els nobles hi volen fer negoci, hi guerres, invasions, aventures... 

–I quan es completarà la trilogia?
–Els tres llibres ja estan escrits. Ara hem publicat el primer, i el segon, si tot va bé, el publicarem per Sant Jordi de l’any vinent. I la conclusió, està prevista per Nadal del 2021. No volem fer com Joc de Trons, que és inacabable. 

–On es pot trobar?
–Físicament, aquí a Andorra a l’FNAC i també a la llibreria La Puça. A més, es pot adquirir en línia, a través d’Amazon.

–Quina és la seva trajectòria com a escriptor?
–Sempre he tingut molta inquietud per escriure. Per això, hi va haver un moment en què vaig començar a fer diversos cursos fins fa cosa d’uns vuit anys, que vaig començar a escriure les meves pròpies històries. I en aquest temps, he tingut l’oportunitat de publicar cinc llibres. 
–Té altres projectes previstos de cara al futur?
–L’any passat vaig fer un curs, on jo feia de professors, d’escriptura creativa. Aquest any no el repetirem, però sí que tinc aquesta faceta de coach literari: tinc uns alumnes i els hi dono un cop de mà, per orientar les seves novel·les o els seus projectes literaris. Això d’una banda. I bé, sempre estic escrivint. Ara ja he començat a treballar en la següent ideam que és una novel·la ambientada a París, amb un seguit de misteris i assassinats, emmarcades també amb un entorn de fantasia.

–I com combina aquesta activitat amb la seva feina?
–Tinc una feina que no té res a veure amb el món de l’escriptura i la literatura. A aquesta afició m’hi dedico agafant el temps lliure d’on puc, i també allargant les jornades al màxim. Tot és proposar-s’ho.