Jonathan Pisonero és el president de la filial de l’ONG Aigua de Coco, que existeix des del 2011. La fundació es dedica a millorar la qualitat de vida de persones en risc d’inclusió i fa ingerència sobretot en la infància perquè creuen que és la prioritat per millorar la seva qualitat de vida i de les famílies.
 
–Quins són els eixos principals?
–El més important és l’educatiu. A Madagascar tenim una granja escola i dues de normals, les quals estan en llocs on hi havia explotació laboral infantil. Una és les salines, on es recollia sal, i l’altra la dels safirs, perquè s’explotava per la seva extracció. D’altra banda, també tenim l’eix sanitari, l’ambiental i l’esportiu. Els quatres van de la mà.

–Com neix l’ONG?
–Pensant en l’educació perquè és on més necessitats tenim, ja que la xifra d’alumnes de Madagascar que no passen a secundària són enormes. Les famílies esperen dels infants tenir ingressos com més aviat millor.

–Com se soluciona això?
–Fem visites a les famílies, detectem les necessitats i apostem pels membres beneficiaris. Així, l’escolaritzem, l’oferim un sistema de beques escolars o amb la participació en altres projectes. Allà hi ha nens que estan al carrer i les nenes quan tenen 12 o 14 anys cauen en la prostitució per guanyar diners, per això la nostra missió és que el seu creixement cognitiu i físic estigui ocupat, ja sigui des del vessant educatiu de l’escola o intentant que el seu temps d’oci estigui ocupat.

–Sou molts implicats?
–Tenim un gran nombre de socis que són la base de les aportacions, a més també agraïm al Govern perquè ens dona suport des de fa molts anys i ens ajuda a continuar amb els projectes que tenim en curs. A més, també aconseguim que la gent ens ajudi amb ofertes de treball o amb voluntariats.

–Sou molts voluntaris? Cal un perfil concret?
–Del 2013 a l’actualitat, 16 persones han pogut anar a conèixer els nostres projectes a Madagascar. A Andorra tothom és benvingut, tenim gent de totes les edats i poden col·laborar puntualment si volen. Pel que fa als voluntaris internacionals a Madagascar només demanem que sigui algú major d'edat i que parli francès.

–Com ha afectat allà la Covid-19?
–Quan aquí va arribar fort, allà no hi havia casos, era com una bombolla. En canvi ara estan fatal. Hem vist que els nens deixaven d’anar a l’escola, d’aprendre, i a casa seva no tenen electricitat. Per això, en el kit escolar de les donacions de 20 euros també els incloem una làmpada solar.

–Com està la conscienciació a Andorra?
–Quan és època de crisi ho notem molt. Entenc que primer ens hem d’ajudar entre nosaltres aquí, però no ens podem oblidar de països on és encara més necessari, hem de pensar que hi ha gent que la seva prioritat és menjar o enviar nens a l’escola, que hi ha gent més necessitada que aquí.