La Laura Maresc (Ordino, 1988) és una escultora andorrana basada a Barcelona, que crea a partir de materials naturals. La seva mostra Preludi ha estat exposada aquest mes a Sant Francesc, Formentera.
 
–Quan va començar el seu interès per l’art?
–Des de molt petita he sigut molt creativa i m’ha interessat la interacció amb l’entorn natural. Sempre estava explorant materials,  construint coses o plasmant-les al paper. Per això, vaig fer el batxillerat artístic a l’Escola Massana i després em vaig llicenciar en Belles Arts a la Facultat Sant Jordi, a Barcelona.

–Com descriuria el seu estil?
–El descriuria com un treball d’exploració sobre la composició i la interacció dels materials, tant en textura, color, volum i en el moviment com a ingredient implícit en les peces. També tinc predilecció pels materials naturals i el que aquests m’expliquen, i treballo igualment tant amb materials nobles com recuperats. Algunes tendències artístiques que també treballen així són l’Art Povera o l’Objet Trouvé, que feien servir materials quotidians que no tenen per què tenir un alt valor i d’alguna manera rescata.

–Quin vincle té amb les Balears?
–Tinc la base a Barcelona però passo llargues temporades a les Balears, concretament a l’illa de Formentera. Puc estar-hi uns quatre mesos a l’any. Però ara, per exemple, tinc el taller als Pirineus, perquè ho concebo com una cosa nòmada, que puc bellugar en funció de les meves necessitats. I és que les infraestructures actuals ens permeten tenir aquesta mobilitat tan gran. Aquí Formentera m’hi va portar principalment la inspiració que em dona, i també l’acceptació i l’acollida del que he anat fent. Puc dir que aquí he crescut com a artista o sento que he fet les primeres consolidacions, perquè és on he pogut exposar, interactuar amb els visitants i m’ha permès practicar la professió.

–Té pensat fer algun projecte a Andorra?
–M’ agradaria poder treballar més a Andorra, però per ara no s’ha donat. El novembre passat vam fer Preludi, amb l’Elena Sánchez, en el marc del contenidor d’art a l’ermita romànica de Santa Bàrbara, a Ordino. I estic oberta a nous projectes, però tampoc estan arribant. Crec que a Andorra s’ha de consolidar l’àmbit de les arts plàstiques, està molt per fer encara. I n’estic convençuda que passarà de manera orgànica. Tant de bo que les noves generacions, si ens deixen, puguem fer coses.

–I quins altres projectes té pendents?
–Tinc la vista posada a nous projectes. Són propostes al Regne Unit i també aquí a les Illes Balears. Són possibilitats plausibles en un futur. 

–D’altra banda, també té productes de joieria. En què es basen?
–La línia de les joies és diferent. Tinc una col·lecció que també està influenciada per la meva concepció de l’escultura, però són coses diferents.