El John (Andorra, 1993) es va interessar per la taula de mescles amb 14 anys i amb 17 ja va punxar en públic per primer cop. Va reprendre la professió en acabar els estudis i ha aconseguit fer-se un lloc a les nits d’Andorra. 

–Com ha estat l’estiu?
–Prometia molt perquè tenia tancat l’Hibernation aquí i el GreenPark de Tarragona, i actuacions a València, Madrid, Saragossa, Barcelona... I tot va quedar cancel·lat per la Covid. Així que, en general, ha estat un desastre. Però hem treballat per trobar noves oportunitats i, malgrat que no hem pogut estar a les discoteques, sí que hem pogut ser a terrasses i altres esdeveniments on la gent està asseguda però igualment oferim un set de música al lloc perquè la gent gaudeixi.

–I de cara als propers mesos?
–El que queda d’any serà similar: terrasses i après-ski. De cara l’any vinent, tinc coses tancades, però els mateixos promotors no estan treballant molt fort perquè no saben què passarà. De fet, a Espanya directament no tinc cap oferta quan en altres èpoques ja tindria dates marcades amb temps. Hem d’esperar que el sector pugui tornar a obrir i que vagi rutllant.

–Com és ser DJ a Andorra?
–És difícil, sobretot amb l’electrònica. Com a DJ genèric, oferint música més comercial, sí que pots fer més esdeveniments populars com pot ser una festa major, però em centro en aquest estil perquè n’estic enamorat. A més, també és complicat poder estar en l’escena perquè quan em vaig reincorporar hi havia artistes al Principat amb 20 anys de trajectòria i un nom reconegut. M’ha costat uns anys que la gent sàpiga qui sóc, què faig i que em busquin, però avui dia estic content amb el resultat. Al final, t’has de saber moure i conèixer gent, a banda del fet de ser d’aquí, que crec que també ajuda a obrir més portes.

–Així, creu que amb l’electrònica és més complicat?
–Sí, perquè a vegades l’electrònica es vincula amb un prejudici però quan la gent li dona una oportunitat, veu que no és així. Per exemple, vaig fer una sessió amb ON-CARRER i d’entrada la proposta dels DJ els va xocar, però hi van apostar i vam poder actuar al Prat del Roure i va sortir molt bé: els petits ballaven i els grans s’asseien a la gespa per escoltar. El target andorrà no està acostumat a veure-ho, però després fas esdeveniments com l’Hibernation, que porten molta gent, i serveix per fer veure que això funciona i porta moviment. I gent com jo ens encarreguem de donar aquesta veu a l’electrònica.

–Quins són els seus somnis?
–Ara estic centrat en la producció musical. He publicat tres cançons i el mes vinent ja apareixeran a les principals plataformes digitals de música. Però el que m’agradaria poder fer amb el temps és viure completament d’això i poder-ho fer anant arreu del món i descobrint públics diferents. En definitiva, crear la meva essència en la música. Al meu sector no regalen res, per això hem de seguir endavant i no perdre l’esperança que tornarà a tirar endavant.