Albert Panadero té 31 anys i és procedent d’Alfarràs (Lleida), però ja porta temps a Andorra. La seva vida és la formació, ja que treballa com a educador social, on té quatre anys d’experiència, i com a entrenador de futbol a l’Enfaf.  Albert ja està preparat per la que serà la seva dècima temporada com a tècnic de futbol base, després de passsar per l’EF Pinyana, el FIF Lleida i l’FC Encamp. El català no entén l’esport sense educació i tracta d’implantar aquesta idea allà on va.
 

–Quina relació pot tenir l’educació social amb l’esport?
– Qualsevol esport transmet uns valors que t’ajuden a integrar-te en la societat, sobretot l’esport col·lectiu. De fet, el meu Treball Final de Grau és sobre l’esport col·lectiu com a eina d’inclusió social. L’esport ajuda a adaptar-te a qualsevol context, a gestionar situacions i facilita la inserció. A més, es poden treballar les habilitats socials i la intel·ligència emocional.

–Com va sorgir la idea de ser entrenador?
– Ve d’abans de la de ser educador. M’agrada molt el futbol i als 17 anys, em van proposar ser entrenador de l’equip del meu poble perquè sempre estava allà veient els partits. Vaig estar sis anys i em van trucar del FIF Lleida (Futbol i Formació). Era un projecte nou, li donaven molta importància a la F de formació i era molt similar a la meva manera de veure el futbol. Vaig estar cinc anys fins que vaig venir a treballar a Andorra.

–Un dels debats per excel·lència al futbol base és si hi ha que prevaler l’ensenyament o l’’obtenció de resultats... Quina opinió tens al respecte?
– La meva opinió ha canviat molt des que vaig començar. Per a mi, el gran èxit és que un nen et vulgui saludar pel carrer i li generis simpatia i afecte. Ara, amb les noves tecnologies és més complicat socialitzar i hem de gestionar persones, siguin nens grans o petits. S’ha de potenciar la seva il·lusió amb un clima de confiança i que vulguin comunicar-se amb tu, no exprimint-los per a aconseguir resultats.
–A les teves xarxes socials, et vas posicionar compartint un article que criticava els fixatges de nens petits durant el confinament.
– Hi ha molta diferència entre Lleida i Andorra. Aquí tenen una cultura futbolística més educativa i allà més de rendiment. Molts entrenadors utilitzen les xarxes socials per contactar amb nens i això és un delicte. Entenc els fixatges, però seguint un protocol i si els pares i el nen estan interessats, tots guanyen.

–Quins entrenadors són els teus referents? Per què?
– Tinc molts. A nivell de metodologia, Pep Guardiola, que va donar un salt de qualitat molt difícil de veure. De Zidane, m’agrada la gestió del grup. D’Unai Emery, m’agrada com transmet i com ho viu. També, Luis Enrique pel seu lideratge i la diversitat d’alternatives de joc. H