La Katia té una professió molt maca perquè ajuda la gent a sentir-se millor fent canvis en la seva alimentació. Fa setze anys que exerceix com a nutricionista, i li agrada gaudir de tots els plaers terrenals començant pel menjar, és clar, d’una manera saludable, per això crec que és molt recomanable seguir els seus consells.

Quines són les peticions més habituals dels seus clients?

Aprimar-se és la número u!, però cada cop més els clients volen cuidar-se alimentació, i jo els ajudo a organitzar horaris, a entendre millor com ha de ser la seva alimentació, a millorar la seva salut i a prevenir lesions sobretot en infants o millorar les seves marques en el cas dels esportistes.

Suposo que tindrà perfils molts diferents? Quines són les edats més habituals?

El pacient més jove té 6 anys i el més gran 82, però la franja més habitual se situa entre els 30 i els 55 anys.

Quin es el cas més difícil que s’ha trobat?

Cada cas és un repte. El més difícil és la vessant psicològica, que els dietistes hem de copsar. Hem d’empatitzar, escoltar i individualitzar el tractament, que és el que costa més, però també és el més enriquidor de la nostra feina.

Col·legues seus de professió han comentat que durant la pandèmia la gent s’ha engreixat una mitjana de tres quilos. Això també ho ha observat a Andorra?

Totalment! Per la meva experiència en consulta, la mitjana estaria entre els 3-4 kg de pes guanyat, amb una pèrdua de massa muscular d’entre 0,8-1 kg, però és normal. L’estrès afecta l’alimentació però també els nostres hàbits (piquem més, triem aliments que ens reconforten més dolços, bevem més alcohol...). Ara toca tornar a encarrilar la nostra dieta.

Encara hi ha clients que arriben a la consulta esperant un miracle?

Sí, però no es culpa seva, sinó de les xarxes socials i el poder per convèncer que tenen, sobretot a la gent jove! Massa intrusisme fa que moltes persones triïn seguir una estratègia equivocada que els farà perdre temps, paciència, diners i salut però no pes.

Quins són els punts clau per aprimar-se i evitar l’efecte rebot?

Entendre la dieta com un estil de vida i un canvi d’hàbits, adaptar les quantitats a les nostres necessitats, escoltar el cos, acompanyar la dieta d’uns bons hàbits com ara el descans, la pràctica regular d’activitat física, i no ser massa radicals ni eliminar del tot cap aliment de la dieta, sinó aprendre quan i en quina quantitat es poden prendre. Com més radical i estricta sigui una dieta, més ens costarà evitar el temut “efecte rebot”.

Alguna recomanació per dur una alimentació sana i equilibrada?

Tenir sentit comú, escoltar el nostre cos, observar-lo, cuidar-lo, prioritzar la qualitat, la proximitat, la temporalitat dels aliments abans que la quantitat. Seguir la dieta mediterrània que ens enveja mig món i es patrimoni de la humanitat i nosaltres la deixem de costat imitant models poc saludables.