Juli Barrero és músic professional i ha aprofitat l’aturada per donar vida a les idees que li rondaven des de fa temps però no tenia temps per plasmar en forma de cançó.
 
–Es podria dir que ha aprofitat el confinament per crear música?
–Aquest confinament m’ha donat una redistribució de les hores que m’ha permès recuperar una cosa que fa molt que no feia, i aquesta és compondre. He seguit teletreballant, però he pogut dedicar-hi temps i per ara porto uns vuit o nou temes, encara que només n’hagi publicat un parell. No sé on acabaran però hi he dedicat moltes hores. La cosa és que per compondre necessito temps i espai vital, i en el dia a dia no disposo d’això. Llavors em costa plasmar les idees i fer que es converteixin en alguna cosa, però ara sí que he tingut l’oportunitat de fer-ho. De fet, jo em dedico professionalment a la música, tant com a professor com fent actuacions, però segurament això és el més personal que he fet mai perquè sempre he treballat en projectes vinculats amb altra gent i ara estic assumint el cent per cent de la composició de tot.

–Com li arriba l’oportunitat de participar a Concerts confinats del Canal 33?
–La veritat és que no ho sé molt bé. Jo vaig enviar l’enllaç genèric del meu canal de YouTube i em van contactar des de la producció del programa per demanar-me l’autorització per posar una de les dues cançons fetes durant el confinament. I fa uns dies em van confirmar que emetrien la cançó Jo em quedo a casa.

–I el videoclip de Tornarem a trobar-nos, amb qui contacta perquè hi participi?
–Treballo a l’Espai de Música Moderna, i sovint col·laborem amb l’Escola Líquid Dansa i amb l’Escola Animal Teatre. Aleshores vaig creure que seria una bona iniciativa fer arribar als companys de les dues escoles l’opció de col·laborar en el vídeo. L’única premissa que els vaig fer arribar era que els vídeos fossin en horitzontal i allà podien fer el que més els hi vingués de gust. I amb tots, vam fer el muntatge final.

–El sector de la música és complex. Com creu que serà després de la pandèmia?
–És difícil perquè ningú té una vareta màgica. Crec que hem de diferenciar el mercat musical, que viu amb la pressió econòmica; i el de la música en si, que seria la part creativa. Em sento més identificat en aquest món perquè a mi mai m’ha interessat el show business. Potser més endavant m’he de desdir d’aquestes paraules, però ara penso així. Internet ha donat més peu a la creativitat i per això la música no es veurà afectada perquè, com a art, és una manera d’explicar el món i sempre hi haurà artistes que l’expliquin. I en l’àmbit econòmic, imagino que tindrà la mateixa afectació que a la resta de sectors. Però per mi està clar que hem vist que en el sector artístic, tothom ha estat predisposat a oferir coses. Aleshores espero que la gent respongui consumint art, anant a concerts, a exposicions o al teatre. I també espero que serveixi per potenciar-ne el consum local, perquè pot tenir una qualitat similar o fins i tot superior al que pugui venir de fora. Que valorem el que tenim a casa.