Susanne Georgi és la darrera artista que va participar al Festival d’Eurovisió reprensentant a Andorra. Va ser al 2009 a Moscou, interpretant el tema La teva decisió (Get a Life). Creu que el festival ha de tornar, i per això treballa en la tornada del Principat a una de les competicions més seguida d’arreu del món.

–Andorra pot plantejar-se tornar a Eurovisió?
–Si, totalment. Porto dos o tres anys amb aquest tema i he tingut converses amb la televisió i amb el Govern, que és qui té la decisió final. La primera vegada que vaig parlar amb ells van dir que d’acord, però que no teniem els diners. Jo he anat a buscar els diners de la mà d’inversors privats de fora del país.

–Per què aquest interès?
–Estic lluitant, però no perquè pugui tornar jo, que ja hi he estat i no estic interessada en cantar una altra vegada. Ho faig principalment per Andorra, és una vergonya que no hi estiguem representats. A les olimpíades sí i a Eurovisió no? Es una bona oportunitat per promocionar el país que no s’aconsegueix ni amb el Cirque du Soleil. 

–El retorn a Eurovisió beneficiaria als artistes del país?
Hem de buscar representants i òbviament han de ser artistes i compositors del país. Molts països d’Europa en moltes ocasions han portat compositors o cantants de fora. Aquesta és una problemàtica que arribarà en el moment que el país decideixi presentar-se. Amb tot, crec que la participació s’ha de fer amb el màxim d’andorrans possibles.

–Països més petits com San Marino sí que en formen part.
–En els tres anys que hi porto treballats he estat en contacte de manera periòdica amb el cap de la delegació de San Marino, que m’ha ajudat moltíssim. He volgut basar el meu projecte en part com aquest país, on cada any la participació està pagada per inversors. Si ho pot fer un país com San Marino, amb 30.000 habitants, per què Andorra no, que és més gran? És important estudiar el format perquè tot surti bé i la gent estigui contenta, però sola no puc fer-hi front i continuar.

–I més tenint en compte la importància del festival.
–Són 5,5 milions d’espectadors. Una promoció d’aquest tipus per al país no es pot pagar amb diners, és impossible. L’artista que hi va es passa dues setmanes fent promoció del país sense parar. El que fa falta és que li posin interès, perquè la gent normalment el posa interès en el que li interessa. Andorra ha d’estar a tot arreu, també en l’àmbit cultural.

–Va per llarg?
–Espero que no. Porto tres anys. Ho he deixat tot en un plat d’or, amb els diners necessaris i tot. Si ara no és possible, ja no sé què fer. Esperem que si, tinc molta fe i sempre penso en positiu. També és veritat que cap de les reaccions que he tingut han estat negatives. Però en qüestions de política tot triga molt i jo no tinc paciència. Ara vull que tothom sàpiga que els diners hi són i que Andorra pot anar gratis.