Santi Casas (Escaldes-Engordany, 1981) és la veu d’Inventant un després, l’última producció en confinament de la Fundació ONCA que, a ritme d’ska jamaicà, pretén animar el confinament i, sobretot, donar un tret de llum a la tornada a la normalitat.

–De què parla Inventant un després?
–Inventant un després és un missatge d’optimisme i esperança envers el desconfinament i a la fase de tornar a sortir i retrobar-nos amb normalitat. Bé, crec que no serà una etapa gaire normal... Però ho intentarem!

–D’on neix la idea?
–La idea me la van presentar ja parida, perquè la cançó la va compondre inicialment l’Albert Gumí. La Fundació ONCA es va posar en contacte amb mi perquè necessitaven fer una versió d’estudi i entre tots li vam anar donant forma. El més important és que tant l’Albert com l’ONCA em van donar total llibertat creativa per afegir tot el que creies convenient.

–I què va afegir?
–Moltes coses! [riu] Per començar la cançó era de tipus ska europeu, i jo vaig suggerir fer-la amb un ritme més jamaicà, més pausada, perquè fos més ballable i la lletra s’entengués millor. A partir d’aquí, vaig tenir via lliure, vaig modificar la composició del baix que havia fet l’Albert, vaig introduir una secció de vents i vaig fer petits arreglaments d’orgue. 

–Ha estat molt difícil el procés de gravació cadascú des de casa seva?
–Tota la producció de so és meva i jo em vaig encarregar de demanar les pistes a tots els 42 participants, muntar-les i editar-les. Pel que fa a l’orquestra, que és el punt més delicat, va donar molta feina. Com estàvem tots confinats, no vam tenir més remei que gravar-se cadascú amb el seu mòbil, tenint en compte que la qualitat sonora d’un telèfon no és la mateixa que la d’un bon micròfon. 

–Està satisfet del resultat?
–Molt, molt satisfet. Partint d’unes condicions de gravació de poca qualitat, hem aconseguit un resultat final sorprenent. També és veritat que la mescla i masterització final la vaig deixar en mans del Pere Revert que té un gran domini de la tècnica i ha arreglat els errors de les ones que ni es noten. 

–Què opina de totes les iniciatives musicals casolanes que estan sortint aquests dies?
–Em sembla fantàstic, és una manera de mostrar que el músic és una persona inquieta que necessita constantment crear coses noves. De fet, qualsevol iniciativa artística, més enllà de la música, nascuda del confinament em sembla genial. 

–Creu que els músics en sortiran reforçats d’aquesta situació? Se’ls valorarà una mica més a partir d’ara?
–No sé si se’ns valorarà més, perquè soc pessimista i crec que quan tornem a la normalitat tot això se’ns oblidarà ràpidament, però que els músics en sortirem reforçats i amb moltíssimes ganes de fer coses, sobretot de tocar en directe, segur que sí.