Nicole Alionar tracta de superar una lesió a la seva espatlla mentre observa el creixement del rugbi femení al Principat. Des del sub-18 fins a l’equip sènior, la jove jugadora és conscient de l’evolució que ha experimentat un esport que cada vegada compta amb més jugadores.

–Com ha afectat l’aparició del coronavirus a la temporada?

–Va ser inesperat perquè anàvem segones a la lliga i encara quedaven partits per jugar quan ens ho van comunicar. Tanmateix, crec que va ser una decisió encertada perquè no podíem jugar amb l’amenaça que representa un virus d’aquesta mena. La salut va per davant de tot. Per tant, ho vam acceptar com a part del nostre destí i no vam voler complicar més la situació.

–Per què va decidir ser voluntària en l’organització per passar els tests anticossos?

–Personalment, vaig veure la crida del Govern com una bona oportunitat per ajudar al país i als seus habitants. Moltes companyes meves també ho van veure així i per això ens vam sumar a la campanya. Amb els dies i els resultats, s’ha vist que l’organització ha estat bona.

–Com ha viscut la seva lesió?

–Afortundament, aquesta segona lesió l’he portat millor que la primera. El primer cop va ser dur per la sensació d’impotència que em va generar i va haver-hi un temps on ho vaig passar malament. Al final, has de confiar en les teves companyes i ser conscient que t’has de recuperar per ajudar-les.

–Vostè ha vist l’evolució del rugbi femení de ben a prop, però no ha pogut formar part últimament.

–He estat lesionada durant dues vegades i la recuperació s’ha allargat. M’ha sabut molt greu. D’altra banda, considero que l’equip ha crescut bastant, però l’objectiu continua sent pujar de categoria i progressar encara molt més. El nostre equip ha canviat perquè moltes noies van marxar a estudiar cap França o Espanya, però les fitxes s’han mantingut.

–Què significa el VPC femení per a vostè?

–És una família. Quan arribes al principi per formar part del club, no acostumes a conèixer a ningú, però amb el temps i mitjançant una passió com és el rugbi, acabes formant part d’una estructura molt familiar. Hi ha noies que han entrat aquest any i ja és com si fes molts anys que estan amb nosaltres. Hem de ser positius i confiar en el fet que el rugbi continuarà sumant més noies com fins ara.

–Què representa per a vostè el rugbi?

–Una sèrie de valors molt importants que m’ajuden en el meu dia a dia: constància, passió i mentalitat.

–Quina perspectiva de futur té?

–L’any que ve marxo a estudiar fora del Principat, però tinc pensat continuar jugant al rugbi tant si me’n vaig a França com si vaig a Espanya. M’agradaria poder entrenar fora i jugar amb el VPC.