Nhoa Fernández (Barcelona, 1994) és portera de l’Enfaf. A causa de la pandèmia, l’equip ha acabat la temporada i l’any vinent podria jugar a Preferent si la Federació Catalana de Futbol  ho decideix. 

–Com porta el confinament? 

–Estem entrenant tres vegades per setmana tot l’equip amb un entrenament on-line. També intento sortir a córrer a l’hora que ens donen. És difícil tenir disciplina quan saps que la lliga s’ha acabat, però anem fent. 

–Quan tornaran a entrenar? 

–Ho veig poc possible perquè els camps seran per aquells que estiguin competint. A més, imagino que s’hauran de prendre precaucions. 

–Possiblement, aconseguiran l’ascens si així s’aprova. Com se sentirien? 

–Molt bé, no tenim cap objectiu marcat. Mai ens marquem res. Però quan vam veure que anàvem guanyant i no perdíem a la primera volta, després vam intentar mantenir-ho. Ens hem mantingut segones sempre i no hem baixat. Estem esperant a veure què ens diuen. 

–Han fet una temporada excepcional.

–Cada any ens coneixem més, tot el que treballem ho anem aplicant i es nota. Al final, ens ha arribat la sort que ens ha faltat altres temporades. Estem molt contentes, no ens ho esperàvem. 

–En cas d’ascendir, quins seran els objectius? 

–En aquest cas, hi ha molta competència, suposo que la permanència. Volem quedar primeres però s’ha de treballar. És una categoria molt competitiva. En cas de no ascendir, hem demostrat que podem estar a dalt. Particularment, el meu objectiu seria tornar-ho a intentar, sense cap mena de dubte.

–S’ha fet molt bona feina a la porteria aquest any. 

–No tenim una portera titular i així competim sanament entre nosaltres per estar a un bon nivell. Es nota que fa uns anys que som les mateixes i ens pressionem l’una a l’altra. La nostra posició, en concret, ens ha anat bastant bé, igual que a la defensa. L’entrenador està content perquè té dues bones opcions a la porteria. 

–Per què l’afició al futbol? 

–M’ha agradat des de petita. Vaig començar amb cinc anys a l’Encamp de futbol sala. Era un equip de nois i feia una mica de vergonya. Quasi tothom ha començat així. Però m’agradava i al pati jugava. I els meus pares sempre m’han donat suport. Sóc portera perquè sempre m’ha agradat ser la que és diferent. Mai he sigut jugadora, sempre m’ha agradat la porteria i sempre ho havia volgut, a més, m’agrada molt Iker Casillas. 

–Com valora el creixement del futbol femení? 

–Ha crescut a tot arreu. Abans es veia molt amateur i ara s’està professionalitzant. I la gent el mira a la televisió.