Tornar esgotat però satisfet amb el rendiment demostrat. Assolir els teus objectius esportius després de gaudir d’una cursa per les muntanyes i els recorreguts únics del Principat amb la samarreta suada. Una sensació que l’atleta del Club Atletisme Valls d’Andorra, Carles Gómez, ha recuperat després de superar el confinament de les primeres setmanes al Principat.

–Com ha resistit el confinament una persona acostumada a practicar esport a l’aire lliure?

–No ha estat fàcil, però el més important no era fer esport, sinó la seguretat sanitària del país i de les persones que el conformen. Així que he aprofitat per fer tot el possible a casa i intentar les coses que no acostumava a fer quan estava a mitja temporada esportiva. Ho he potenciat. Sempre he anat caminant al treball, però necessitava poder tornar a córrer.

–Es va poder entrenar aeròbicament a casa?

–A diferència d’altres companys que tenen bicicletes o cintes, no he pogut fer-ho com m’agradaria. Ara, quan he sortit a córrer, he notat molt aquesta falta d’entrenament i m’he trobat que estic en baixa forma, però no passa res. En comptes de fer la típica aturada a l’estiu, l’he fet aquestes setmanes. Ara toca tornar a arrencar.

–Parli’m de la primera vegada que va poder sortir a córrer de nou?

–Va ser una sensació increïble córrer després de tant de temps. Mentalment va representar una alliberació total per la seva importància psicològica. Tota la meva vida he practicat esport i va ser un moment on no em va importar córrer més de pressa o més lent, perquè el més important era córrer. Gaudir a l’aire lliure d’una cosa tan senzilla em va fer molt feliç.

–Com es va sentir esportivament parlant?

–Em feia mal tot el cos i això que va ser un entrenament de 30 minuts molt suau i progressiu. Va ser dur perquè volia córrer més ràpidament però el cos no em responia. La clau és tornar a poc a poc.

–Creu que ha crescut el nombre de corredors durant aquests dies?

– Possiblement sí. També pot ser que abans la gent corria a hores diferents quan tenia temps i ara, com les hores estan marcades, sigui al matí o a la tarda, els corredors es concentren. És una tendència que va a l’alça i ara es veu més que abans. També crec que hi ha gent que s’ha afegit i camina en comptes de córrer.

–Considera que la gent aprofita la llibertat de poder córrer per caminar?

–Les recomanacions són una responsabilitat civil individual. Crec que la majoria de la gent és responsable, però segur que també hi ha persones que surten el dia que volen encara que no els hi toqui i van més lluny del que està permès. Considero que ha sigut una bona mesura del Govern.