PUBLICITAT

JORDI BARCELÓ Director de l'Escola de Música de les Valls del Nord

«El confinament ens ha fet posar-nos les piles»

Per Victoria Gómez Pérez

Jordi Barceló.
Jordi Barceló.

L’Escola de Música de les Valls del Nord no ha parat la seva activitat malgrat la Covid-19, i gairebé el 50% dels seus alumnes s’han acollit a les classes en línia. El director del centre i professor de piano, Jordi Baró, explica com està sent aquesta experiència inèdita.

 
–Vostè és director i professor de l’Escola de Música de les Valls del Nord. Com afecta el confinament a les classes?
–Bé, diguem que han variat una mica, sobretot en la metodologia i els horaris. Quan els alumnes van a l’escola, tenen mitja hora de classe particular en què el professor els ensenya i corregeix de manera individualitzada. Això s’ha anat a norris, perquè amb nens de 6 a 10 anys és pràcticament impossible fer una videoconferència seriosa de 30 minuts. 
 

–Com s’ho fan, doncs?
–Els pares els graven i ens envien el vídeo. Després, nosaltres en fem un altre explicant-los què han de millorar.
 

–Des de l’inici de la crisi van tenir clar que les classes es mantindrien encara que fos de manera telemàtica?
–Nosaltres vam estar a l’escola fins que el comú ens va dir que havíem de tancar. Quan vam veure que el confinament s’allargava més del previst, entre tots, vam decidir donar continuïtat mitjançant classes virtuals, malgrat que no és una cosa molt habitual. Aquesta opció que normalment seria extraordinària ara s’ha convertit en l’única manera de fer-ho.
 

–I els alumnes com s’ho han pres?
–Molt bé. La veritat és que s’han tornat més productius, perquè com estan a casa, els pares els vigilen una mica més. A més, veuen exactament el que els demana el professor i, per tant, els nens saben que estan més controlats i no poden fer trampes [riu].
 

–A quants alumnes dona classe vostè?
–En aquests moments, a set. A l’escola n’hi ha una vuitantena i gairebé la meitat segueixen les classes en línia. I, en aquest sentit, he de dir que quasi tots els nens continuen, mentre que els adults han trobat més excuses, o preocupacions, és clar.

–Quin és l’instrument més difícil d’ensenyar virtualment?
–Jo crec que el piano té més dificultats que, per exemple, una guitarra per la senzilla raó que no pots col·locar el mòbil enfront ni el professor veure com ho fas. Amb el clarinet, la trompeta o el saxo sí que es pot fer, el problema és que si tens veïns has d’anar amb compte perquè el seu so travessa qualsevol paret.
 

–Quin és l’avantatge del confinament?
–Que ha servit per posar-nos les piles. Fins i tot, tinc companys de professió que es plantegen que el futur de les classes de música passa per l’ensenyament en línia. Jo crec que el tu a tu sempre serà molt més natural, però és cert que el confinament ens està servint per replantejar-nos moltes coses i, en el cas de les escoles privades, els pot servir per obrir-se les portes del mercat internacional amb molt poca inversió. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT