Marc Huguet (Andorra la Vella, 1988) és dibuixant de còmic format a l’Escola Joso de Barcelona. És un dels artistes andorrans que participa a la subhasta benèfica contra la Covid-19 del proper 18 d’abril.
 
– Quan neix la seva passió pel dibuix?
– Des que era petit. Com que no tinc germans, sempre hem estat jo i la meva imaginació, i el dibuix ha sigut una eina per evadir-me i entretenir-me una mica. Però el moment clau per a mi segurament va ser l’aparició de Bola de Drac.

– Com li ve la inspiració? 
– Em ve sobretot d’alimentar el meu cervell de coses que m’agraden: pel·lícules, dibuixos animats, molts còmics, i a vegades alguna imatge o algún escenari. Per exemple, m’agrada molt passejar per la muntanya i si hi ha alguna cosa que em crida l’atenció, m’assec una estona i ho dibuixo o ho intento plasmar per registrar-ho a la meva memòria. 

– Com definiria el seu estil?
– Això de l’estil propi és una xerrada que tenim sempre molts artistes. Per mi, el meu estil s’ha forjat en base a tots els estils que m’han inspirat, com l’anime o els còmics americans i europeus. Penso que la gràcia de tot això és que, al llarg de tots aquest anys de dibuixar, hem absorbit una mica els estils de cadascú que ens interessa. En el meu cas, seria una fusió de manga i anime, com el de Katsuhiro Otomo, també del còmic europeu i l’americà, amb autors com James Harren. Un altre artista que m’agrada molt és l’espanyol Roger Ibáñez. Així que en definitiva, es pot dir que el meu estil és la barreja de tots aquests elements.

– Quines eines utilitza per treballar? 
– Abans feia els dibuixos amb llapis i tinta a mà, i després vaig optar per incorporar el color en digital. Però fa dos anys em vaig comprar una tauleta gràfica professional, i s’ha de reconèixer que aquesta eina et permet molta versatilitat i efectes en la meitat de temps que sobre el paper. Ara gairebé ho faig tot en digital, tot i que segueixo fent apunts i esbossos a mà perquè m’agrada molt el tacte del paper.

– Molta gent ha fet del dibuix el seu hobbie. Quines són les seves aficions? 
– En tinc força, fins al punt que sovint penso que en són massa. M’encanta ballar, i en molts estils. Abans feia break dance, però ara també faig salsa, batxata i ball contemporani. M’agrada molt la interpretació del moviment i la música. Una altra cosa que gaudeixo fer són els warhamers, però és curiós perquè no els pinto. Certament, odio pintar.

– Quina és la seva feina al Museu del Còmic? 
– Vaig arribar al museu ara fa un any, quan el van ampliar dos pisos més. Em van contractar precisament per fer les visites guiades d’aquestes zones, que és on hi ha exposada tota la bibliografia del museu. També m’encarrego de fer algun taller. Amb el temps, m’agradaria poder-hi fer un curs de còmic durant tot l’any amb dos nivells diferents, un dirigit als més petits i l’altre pensat a gent més avançada.