Fil del mític porter de la selecció andorrana i actual seleccionador absolut, Koldo Álvarez, l’Iker és una de les promeses futbolístiques més importants del Principat. Ara, després de deixar enrere l’etapa juvenil, defensa els colors d’un dels millors planters d’Espanya amb el Vila-real C a la Tercera Divisió.

–En un any ha passat de jugar a Divisió d’Honor Juvenil a fer-ho a Tercera. Quines diferències ha notat?

–Són dues divisions molt competitives, però els partits fora de casa són un canvi gran. A Tercera veus l’edat del rival però també la seva experiència. Parlem de futbolistes que han estat en categories superiors com Segona B, Segona A i fins i tot Primera. Tenen la picardia, el saber fer i la capacitat de dominar els moments del partit.

–Ara s’enfronta a futbolistes que es juguen el sou de la seva família els caps de setmana.

–El nivell d’esforç és el mateix perquè tothom vol guanyar-te quan portes l’escut del Vila-real, però juguem contra rivals de 30 i 40 anys. Persones que fan tot el possible perquè és el menjar de la seva família. Per tant, fan ‘putadetes’ que a un noi de 18 anys no se li ocorrerien. Fer-te expulsar jugadors quan ells han estat expulsats, fer que la gent colli darrere de la porteria i vingui a molestar...és un moment on dius «això és nou».

–Aconsegueix aïllar-se d’aquesta pressió del rival quan juga?

–És impossible no escoltar a la gent que està darrere de la porteria, però quan s’apropa la pilota el que centra la meva atenció és l’esfèrica. A mi m’agrada que m’insultin quan jugo fora de casa perquè em dona empenta i m’encoratja. Si la gent estreny és perquè ho estàs fent bé i necessiten donar-li la volta a la situació.

–Una errada del porter és definitiva. Com ha de ser la mentalitat d’un jugador sota pals?

–Els porters estem bojos. La gran majoria de nens volen ser davanters per marcar gols i emportar-se els honors, nosaltres hem escollit seguir un camí especial en el qual no jugues amb les mateixes normes ni tan sols vas vestit de la mateixa manera. Això et fa ser diferent de la resta i guanyar una mentalitat forta perquè ets l’únic home al camp que protegeix la porteria i has d’aconseguir que no et penalitzin les errades.

–Vostè pot estar 15 minuts sense tocar la pilota i després fer una aturada clau. Com aconsegueix no desconnectar-se del partit?

–Passes de no estar en contacte amb la pilota amb haver de realitzar una acció límit. No saber quan hauràs d’intervenir és el que et fa tenir un gran nivell de concentració, encara que ara tot ha canviat amb el joc de peus dels porters.

–El futur del futbol passa perquè els porters facin un pas endavant en la sortida de pilota?

–A Andorra mai ho havia treballat. Al Vila-real, en canvi, té una gran importància a l’hora de sortir des del darrere i trobar a l’home lliure en la iniciació del joc. Dependrà de l’estil de cada equip.