Arnau Solé (Andorra la Vella, 1999) és jugador de l’Andorra HC, equip de Primera Catalana. Amb l’aturada de la competició, l’equip podria mantenir la categoria als despatxos després d’haver firmat una temporada dolenta i situar-se en última posició. 

–Com estan amb l’aturada? 

–Estem expectants per saber si s’anul·la temporada o no. Altres països ja ho han fet. En cas que sigui així, haurem de veure si mantenim la categoria o baixem. Personalment, ara faig una mica d’esport a casa. Cadascú entrena com pot, com a la pretemporada.

–L’equip té alguna opció, doncs. 

–Jo crec que sí. Si se suspèn, les coses es deixaran com estan, de manera que podríem seguir a Primera Catalana. 

–La veritat és que aquest any les coses han anat molt diferents de l’any anterior. S’haurà de fer un canvi. 

–Sí. Però no sé per què. Vaig estar a França dos anys i he arribat aquí de nou. No sé què ha passat perquè les coses anessin tan malament però hem d’oblidar aquesta temporada nefasta i pensar en l’any vinent. 

–Què ha fallat? 

–Crec que l’entrenador ens va deixar mal rotllo i això s’ha arrossegat durant la temporada. No hem sabut verbalitzar el problema. 

–Wifi Balart va ser qui va agafar l’equip. Quina ha estat la seva recepta? 

–Ho ha intentat tot per formar l’equip i que tothom estigués a gust. No sé què ha passat perquè res ha acabat de quallar. 

–S’hauria de fer creu i ratlla.

–Hem de començar a treballar per la següent, passi el que passi. 

–També és internacional. 

–Sí però quan estava a França, vaig renunciar. He anat amb la selecció. Encara que ara s’ha ajornat l’Europeu. Era d’esperar però ens servirà per poder-nos preparar una mica més. 

–Personalment, què és el que més li agrada d’aquest esport? 

–És un esport molt petit i em ve de família, perquè el meu avi hi va jugar, com el meu pare. Al ser tan petit, jo jugo amb els fills d’antics companys seus d’equip o coneguts. És una petita família en la qual tothom es coneix, i això és el que més m’agrada. 

–Per ser petits, s’han fet molts bons resultats. 

–Sí. Hem estat a l’altura quan s’havia de fer, encara que hi han hagut anys que érem una selecció petita, de gent jove i no es va poder tindre la talla. Però crec que, en general, la selecció fa bons papers. 

–Com veu la base d’aquest esport? 

–S’està treballant moltíssim, sóc entrenador del prebenjamí i ho veig cada dia. Costa que vinguin els nens, però quan ho fan, els encanta. L’esport vicia. Jo ara tinc 12 nens. Per a mi, és molt gratificant donar-los els meus coneixements. Hi ha molt feedback. A més, estudio magisteri a la Universitat d’Andorra i és un bon plus.