La Lea Palmitjavila (Canillo, 1999) és estudiant del darrer any d’Infermeria de l’UdA i una de les voluntàries que aquests dies es desviu a l’hotel que ha acollit els padrins i padrines del Cedre. És la primera vegada que realitza un voluntariat, però ja ha decidit que no serà l’última. 

–En què consisteix el seu voluntariat?
–Soc voluntària de la Creu Roja i atenc els padrins del Cedre que actualment es troben a l’hotel Fènix d’Escaldes. Va ser un company de la uni qui em va informar que es buscaven voluntaris per a aquesta tasca, vaig contactar amb la responsable i l’endemà a les sis del matí ja era a l’hotel!

–Per què va decidir sumar-s’hi?
–Des de l’inici de la crisi vaig tenir clar que si m’involucrava seria de manera voluntària. Estic compromesa amb la Creu Roja, i més en la situació en què es troben els padrins que els han tret de casa seva i els han descol·locat. Els hem d’ajudar.

–Imagino que psicològicament no és fàcil.
–No. Aquests dies m’he adonat que hi ha un problema real i que la situació és greu. Els padrins, a més, són el grup de risc més fràgil i cada dia preguem perquè no hi hagi cap cas positiu entre ells. 

–Alguna vegada havia fet alguna tasca semblant?
–No, mai. I sé que l’experiència que estic vivint ara no la tornaré a viure mai més. Intentar reconstruir un món sanitari des de zero en un hotel és una cosa irrepetible.

–A més dels estudis universitaris, ha requerit alguna formació per ser voluntària?
–No. Jo em trobo a l’últim any de carrera i he assolit tots els conceptes bàsics, com els primers auxilis. Ara hi ha molts voluntaris, però sobretot busquen persones amb aquest perfil professional. 

–Això vol dir que calen més voluntaris que siguin sanitaris de professió?
–Jo crec que sempre fan falta més voluntaris perquè, malgrat que en aquests moments anem bé i suportem els torns, la llista no és molt llarga i acabem tots molt cansats. Si hi hagués més voluntaris sanitaris, podríem descansar més i això ens faria anar millor a tots. 

–Repetiria l’experiència?
–Sens dubte. Tota la satisfacció d’aquests dies només la puc obtenir si intervinc de manera voluntària. Pot ser molt cansat, però al final del dia estic tan satisfeta que l’endemà torno amb més ganes. A més, tots els que som allà hi som perquè volem, súper feliços i aprofitant al màxim l’oportunitat. 

–Malgrat tot, té alguna critica al respecte o milloraria alguna cosa?
–L’única cosa que milloraria és l’organització. Al intervenir la Creu Roja i el SAAS hi ha una barreja de professionals i a vegades se solapen els serveis, o al contrari, en falten. Però entenc que la situació és alarmant, estem tots una mica més nerviosos de l’habitual i hem d’anar al dia a dia.