La Meritxell González és la presidenta de l’única associació de vegans i vegetarians del país, Vegand, una entitat que va néixer l’any 2012 amb l’objectiu de promoure i defensar els drets dels animals.
 
–Com va néixer Vegand?
–Fa molts anys que jo soc vegana, abans havia estat ovolacteovegetariana i vegetariana, i un dia vaig acudir al primer festival de vegans que es va celebrar a Alacant. Allà em vaig adonar que a Espanya i a altres països hi havia un munt d’associacions, però a Andorra no hi havia res. 

–Qui en forma part?
–La junta la componem la presidenta, que soc jo, el secretari i el tresorer. No tenim vocals, però sí socis. El que passa és que com no s’ha de pagar per ser membre de l’associació, realment no els tenim quantificats. 

–Quina diferència hi ha entre ser vegetarià i ser vegà?
–L’estil de vida. La dieta és la mateixa: quan parlem de vegetarianisme parlem d’una alimentació basada en vegetals, llegums i cereals; res de carn i peix, ni derivats. Quan una persona pren llet i ous és ovolacteovegetariana; si menja peix, però no carn, és piscivegetariana. La diferència entre ser vegetarià i vegà és que el vegà fa una reverència a la vida. No mira només pels animals, sinó que també pel medi ambient i altres persones.

–Realment és un estil de vida o es tracta d’una moda o una qüestió de salut?
–Jo sempre dic que és un modus vivendi. Quan realment coneixes el món i els motius pels quals t’has fet vegà, és molt difícil tornar enrere perquè forma part dels teus valors i del que tu ets. Si ho fas per moda, un dia et cansaràs i tornaràs a menjar carn i peix. 

–Creu que la gent té por a conèixer el patiment animal?
–Sí. Per comoditat, la gent no ho vol saber: ojos que no ven, corazón que no siente. Hi ha qui s’escandalitza perquè a la Xina mengen gos, però troben normal menjar porc, quan pels xinesos és un animal venerat i intocable pel consum humà. O els que mengen conill; això al Regne Unit és impensable. 

–Ser vegetarià o vegà surt car?
–Si vols productes ecològics sí, perquè l’ecologisme encara no té suficient demanda com per competir amb el mercat normal.

–Això pot ser una excusa, o un impediment, perquè la gent triï consum animal?
–Això és manca d’informació. La gent creu que la proteïna vegetal és més cara perquè s’ha de comprar feta (en hamburgueses i altres processats), però el cert és que si sumes vegetals en el teu plat de llegums, ja tens la proteïna. Hi ha molt de desconeixement.

–El veganisme és una tendència imparable?
–Jo crec que sí. Fa temps que l’OMS diu que perquè el món sigui món ens hem de basar en una dieta vegetariana, i la gent n’està prenent consciència. També crec que hi haurà un dia en què els humans ens avergonyim d’haver menjat animals, igual que ara ens escandalitzem de l’esclavitud.