Des de fa un any, el president de la Federació Andorrana de Karate, Xavier Herver, duu a terme una activitat dirigida a fomentar la defensa personal entre el gènere femení per evitar situacions de violència masclista a través del Club Karate Fudo-Shin d’Escaldes-Engordany. 

–Com va sorgir la iniciativa?
–Fa uns anys, amb motiu del Dia Internacional de la Dona, vam decidir organitzar un taller de defensa personal per a dones. L’any passat, després de diversos sense realitzar-lo, va tenir una gran acollida amb fins a 60 dones i vam decidir crear un grup integrat a l’estructura del club.

–La sessió del Dia Internacional de la Dona va ser totalment gratuïta. Per què?
–Considerem que, aprofitant la reivindicació històrica, podem estimular a aquestes persones perquè aprenguin una nova disciplina i tinguin una aproximació al món de la defensa personal. Ho vam fer de manera desinteressada, però la resposta va ser tan bèstia que van veure la possibilitat de traduir-ho a una activitat de manera continuada. Volem ajudar a les dones perquè es puguin ajudar a elles mateixes.

–Com s’estructura aquest taller?
–Es tracta d’una sessió pràctica perquè si no s’avorreixen. Aleshores, es fa una petita introducció i a partir d’aquí ens col·loquem per parelles per introduir conceptes. Així, treballem l’esquiva, el bloqueig, l’escapament d’una agafada doble...coses d’aquest estil. És una manera divertida de guanyar seguretat i confiança. A més, treballen entre elles, l’esport vehicula la seva amistat i el temps ens passa volant. El nostre concepte és: mínim esforç, màxim rendiment. I si malauradament hi ha una situació de violència, que puguin fer servir els conceptes.

–S’ha trobat casos de dones maltractades que s’apuntessin a les seves classes?
–Afortunadament, a la societat andorrana no acostuma a passar com a l’espanyola o la francesa. Per tant, no m’he trobat cap cas, però he continuat fent aquests seminaris perquè entenc que a escala psicològica i física les dones són les que més pateixen.
–Qui forma part d’aquest grup?
– La majoria són mestresses de casa. Així que el que fem són dues sessions d’una hora i mitja mensuals de forma alterna els dilluns, ja que amb les tasques de casa és difícil compaginar horaris, però en només un any han evolucionat de manera molt positiva. Per això estem molt contents.

–Quin grau de millora han experimentat?
–Gravem cada sessió per veure com podem millorar, que s’està fent malament i on hi ha marge de fer les coses de manera més adequada. Quan observem els vídeos a l’inici del projecte i els actuals, veiem que la progressió ha sigut boníssima en línies generals. Òbviament cadascú va al seu ritme, però la progressió és boníssima. La clau és treballar de manera repetitiva fins a aconseguir que una cosa que no és natural en el dia a dia, surti de manera automàtica si es produeix aquesta situació.