Nuria Crespo va explicar la seva experiència com a socorrista a la Creu Roja d’Andorra, va ser una de les primeres voluntàries. 
 
–Per què va començar a ser voluntària a la Creu Roja?
– Em va semblar que estava molt bé poder estar allà en els moments que la gent necessitava una mica d’ajuda i també perquè el meu germà estava al grup de radioaficionat i amb els companys de radioaficionats, algun d’ells ja eren socorristes de la Creu Roja, eren dels primers, i ells em van donar el gust d’estar ajudant a la gent.

– Quina va ser la seva funció?
– Era ser socorrista, donar els primers auxilis en cas d’accident o si hi ha una persona que necessita ajuda, doncs ajudar-la. I sobretot prevenir els possibles accidents.

–Vol destacar alguna experiència en especial?
– Hi han esdeveniments de molts àmbits, que van de la simple ferida d’una persona que està fent una cursa o et trobes amb accidents com per exemple a la Tartera de la Massana, incendis, explosions de gas o el primer accident de cotxe amb mort, és molt vast com a àmbit.

–Com es gestionen les emocions en casos tant insòlits?
– Per sort, no he assistit a molts en directe, estava allà donant suport. Per exemple la primera vegada amb un accident de cotxe, estava fent una formació de socorrisme en carretera a la Seu i ens van cridar per un accident a la nit. El que em va impactar més va ser veure aquell cotxe amb les coses del cap de setmana de la platja per terra i que penses que aquella persona no arriba al seu destí. Durant la nit vaig estar afectada però suposo que com tot, a les feines que fan per exemple els metges, els bombers, suposo que et deus acostumar i a poc a poc ja no et deu de fer tanta cosa.

– Vol destacar algun cas en particular?
– A vegades no cal que siguin coses molt importants com per a que et marquin, a vegades són coses molt senzilles les que et marquen. Et pot marcar simplement les paraules d’una persona que estàs ajudant doncs perquè està fet caldo a una carrera de bicicletes i t’està donant les gràcies per estar amb ell ajudant-lo.

– Què li va agradar més a la Creu Roja?
– La part que em va agradar molt va ser aportar els meus coneixements a la gent perquè quan es trobin en situacions d’accidents, de perill, que sapiguin com actuar. He ensenyat des de pisters a personal de guarderies, escoles bressols o a gent particular que ha volgut fer aquests cursets de socorrisme.

– Què li diria a algú que vol començar a ser socorrista?
– Li diria que hi vagi de cap, directe i que ho provi, perquè no a tothom li agrada, és molt particular, perquè no és una feina, és un hobby, i si t’hi vols realment dedicar, et demana molt de temps, formació, una continuïtat, però que és molt gratificant.