Pau Riera és el fotoperiodista encarregat de plasmar els pensaments, reflexions i vivències viscudes amb Jordi Brescó a través de les imatges que omplen de passió i sentiment el llibre Rivalidades Crónicas, el qual radiografia la importància del futbol a través de deu derbis en deu ciutats europees. 

–Com va sorgir la idea del llibre?
–L’escriptor del llibre, Jordi Brescó, em va venir a buscar amb la premissa d’explicar les ciutats europees a través del futbol. L’esport era l’excusa perfecta per, a través de la rivalitat dels derbis, explicar les realitats socials, econòmiques, religioses i polítiques de les ciutats.

–És una obra on la veu de la gent popular està per sobre de la de les figures famoses.
–El protagonisme va dirigit a les persones que formen i habiten aquestes ciutats. Ells, a través de xerrades en cafès, graderies, taxis i prèvies ens van explicar què els mou a donar suport a un equip, estar enamorat d’un club o haver-se desenamorat d’aquesta entitat. Són els ciutadans els que expliquen les ciutats. 

–Hi ha una frase seva a l’epíleg on diu que «potser el llibre està escrit a l’últim instant possible» i es pregunta si no havia obert els ulls quan ja no quedava quasi res més per veure. 
–És una reflexió del fenomen del futbol modern i la seva mercantilització. Nosaltres hem comprovat que els derbis són l’últim antídot per recuperar el futbol d’abans. Per exemple, a Belgrad la gent ens deia que en un dia normal, no anaven al camp si hi havia un Chelsea-Manchester United, però tot canviava pel derbi. Aquesta mena de partits et reconcilien amb aquest sentiment d’esport popular on es viu l’enfrontament de manera més visceral. 

–Alguns diuen que el futbol no hauria d’estar polititzat. 
–És ingenu pensar que es poden separar les dues coses. Els hi diria que viatgessin a qualsevol de les ciutats on hem anat perquè no hi ha una separació possible. Hi ha territoris on el futbol és l’eix vertebrador que ordena la resta com un binomi indivisible. És el cas de Turquia, on el president va crear un club per augmentar la seva opinió popular.

 –Amb quin viatge es queda de tots els realitzats? 
–El primer viatge a Praga per la sorpresa que ens va generar, ja que al principi no sabíem si la nostra visió del llibre seria bona i allà ens vam adonar que sí que ho era. Vam observar com Praga no destaca per la seva qualitat futbolística, però tot canvia el dia del derbi, ja que la societat es transformava per un partit intranscendent a escala mundial. D’altra banda, Belgrad va ser el derbi més violent de tots amb diferència. Vam tractar de trencar el tòpic de la violència, però ens va semblar impossible pel que vam viure malgrat no produir-se cap enfrontament.