Maryna Sánches (9 de març de 1983, Ucraïna), fa cinc anys que va arribar al Principat. Amb el temps ha fet de la seva passió, el ballet, la seva professió i actualment dirigeix dues escoles de dansa, en les quals, assegura, hi falten nois. El 24 i 25 d’abril actuarà amb el gran Alfredo Ajram al Museu Carmen Thyssen Andorra per commemorar el Dia Internacional de la Dansa.

–Els pròxims 24 i 25 d’abril actuarà al Museu Thyssen.
–Sí, és una col·laboració pel Dia Internacional de la Dansa que s’emmarca dins el projecte Dansar. És la segona vegada que hi participo i enguany serà molt emocionant perquè actuaré amb Alfredo Ajram. Farem dues actuacions cada dia i l’aforament és limitat per a 20 persones.

–Què suposa ballar entre obres mestres?
–És un privilegi, per a nosaltres i pels amants de l’art. La gent que vingui no només veurà quadres, sinó que podrà observar com aquests es fusionen amb la dansa. És una iniciativa molt interessant.

–I actuar amb un ballarí de renom internacional?
–La veritat és que estic una mica espantada perquè no sé si estaré a la seva alçada. Tinc molta pressió perquè he vist un munt de vídeos seus i realment és preciós com es mou. 

–Les alumnes de la seva escola, Soul Dance, també hi participen?
–Hi ha dues actuacions diferents, una només d’Ajram i jo i l’altra amb les meves alumnes. En la primera, ell simula un escultor i jo soc la seva mussa.

–Com ha aconseguit contactar amb ell?
–A través de contactes comuns. Em van passar el seu número, li vaig explicar el projecte i va decidir participar-hi. És que a mi em costa molt trobar parella de ball perquè soc molt alta i com ell també ho és, vaig creure que seria perfecte. 

–Independentment de la seva alçada, és difícil trobar ballarins homes?
–Sí, és una pena, perquè sempre es relaciona la dansa amb la feminitat i aquells nois que decideixen ballar se’ls acusa de no ser prou homes o, fins i tot, d’homosexuals. Però, al contrari del que es creu, un home ballant és molt masculí perquè ha d’estar fort i això només s’aconsegueix entrenant molt i amb molta, moltíssima, disciplina. 

–En aquest sentit, ha notat alguna diferència entre Ucraïna, i Anodrra?
–Sí. A Ucraïna hi ha molts nois que ballen, és molt més comú que aquí, allà ningú té vergonya. Espero que la nostra actuació ajudi els nois a animar-se a provar el ballet clàssic. A la meva escola només tinc un nen de 10 anys i he de dir que és molt bo.

–Pot desvelar l’obra que sonarà quan balli amb Ajram?
–Sí, el tema principal, és Adagio, de Chopin, que serà molt artístic perquè ell m’haurà d’agafar en braços i fer molt exercici de cames, i l’altre, és un tango.