Aline Sennegon va arribar al Principat fa gairebé dues dècades captivada per la bellesa de les seves muntanyes. Uns anys a abans, a França, havia fundat l’associació humanitària Dalmatiens Sans Frontières (Dàlmates Sense Fronteres) i va decidir traslladar la seva activitat solidària al país. Des d’Andorra, treballa amb comunitats de Burkina Faso i promou la tolerància interracial a les escoles.

–El nom ‘Dàlmates Sense Fronteres’ pot resultar confús... Són una ONG animalista?
–El nom el vaig triar perquè els dàlmates evoquen molt bé la convivència entre el blanc i el negre a la pell. La barreja de races és com el Ying i el Yang, no pot existir una part sense l’altre; no hi pot haver un Occident sense un Orient ni el nord sense el sud. Amb aquest exemple, ensenyem als infants que totes les races poden conviure en armonia sempre que es respectin. 

–Els nens andorrans, en la seva majoria blancs, estan acostumats a tenir contacte amb infants d’altres races?
–La població andorrana és cada vegada més diversa i cosmopolita, així que a les escoles s’ha incrementat la diversitat racial. És important aprofitar aquestes diferències perquè els nens aprenguin els uns dels altres.

–I aquí és on vostès entren en joc.
–Fem xerrades en centres dels tres sistemes educatius i donem veu a les comunitats de Burkina Faso que venen al país. Alguns alumnes s’han implicat tant que fins i tot han participat en la recaptació de fons per construir una bomba d’aigua en un dels pobles on som presents. Tot suma contra el racisme.

–També s’han fet populars per la recollida d’ulleres i audiòfons.
–L’any passat vam recaptar ulleres en bon estat que els andorrans ja no feien servir i enguany ho fem amb els audiòfons. Malauradament, les persones amb problemes d’oïda o de vista són rebutjades per la societat de molts països de l’Àfrica com Burkina Faso, ja que aquestes persones no resulten «útils» per a moltes tasques. El que fem nosaltres és recollir les ulleres o els audiòfons aquí i enviar-los a metges especialitzats d’aquell país perquè pacients sense recursos els puguin reutilitzar.

–Doncs a mi me’n sobra un i està gairebé nou. On puc deixar-lo?
–No hi ha límit de temps, perquè d’ulleres i audiòfons sempre en faran falta. La gent els pot deixar a la Bugaderia Speed Queen de Sant Julià, al Centre Auditiu Andorra de la capital, a Biocoop d’Escaldes i a la seu de la Cadena Pirenaica de Ràdio i Televisió d’Encamp.

–Quines altres accions duen a terme?
–Treballem amb l’escola de Reo, un poble de Burkina Faso tenint cura dels 150 infants que atenen. Periòdicament els enviem material escolar, roba, equips tècnics... i gairebé cada any estudiants andorrans viatgen fins allà per donar cursos d’informàtica.  A més, també hem construït un centre de formació per a adults, on, a més, acollim teixidors cecs. Ah! i venem productes cosmètics ecològics que fan dones del país, a través de l’empresa Naturacorps.