Cristina Andrés (Andorra la Vella, 1995) és seleccionadora femenina sub-18 i jugadora de la selecció absoluta. Aquest any afronta el repte de dirigir l’equip a l’Europeu C.

–Quins objectius té aquest any?
–Competir, encara que seria millor obtenir una medalla. Tenim un grup fàcil amb Gibraltar, Mònaco i Moldàvia. Crec que podem estar a semifinals. La medalla pot caure però depèn de moltes coses. És assequible.

–Em pot valorar el grup?
–És una mica el mateix que l’any passat, encara que hi ha alguna baixa i algun reforç. Podrem tornar a competir perquè ha vingut una jugadora que ens pot ajudar molt.

–És un conjunt experimentat.
–Sí perquè han competit a Barcelona i vindran més preparades.

–Com valora la situació del bàsquet femení a Andorra?
–Està millor que quan era jugadora a Andorra perquè només teníem un equip femení, amb júniors. Ara hi ha més categories gràcies a Her word, her rules. Està molt millor ara.

–I enfortirà la selecció.
–Sí, perquè ha incrementat un munt les llicències. El bàsquet femení està en un punt que augmenta. Està molt bé.

–Andorra tindrà un sènior femení?
–És molt complicat perquè quan arribes a júnior, moltes marxen. En sènior és complicat perquè no es pot fer. M’agradaria molt que hi fos.

–Quina és la seva relació amb el bàsquet?
–Vaig començar a jugar a l’escola amb nens. Després vaig ser jugadora però mai havia fet d’entrenadora. Quan vaig marxar a Barcelona, vaig jugar un any allà com a júnior, a Vilassar de Mar i després vaig anar a Girona. Ara estic a Balaguer, allà vaig començar a entrenar un mini masculí dos anys. Després em vaig passar al femení, on m’he quedat. Ho prefereixo. A més, a Balaguer fa cinc anys que juguem, a Primera Catalana. No tinc clar el que faré perquè aquest any acabo la carrera. La meva il·lusió seria que es fes un sènior a Andorra, però és molt difícil. Amb la selecció, jugarem l’Europeu a Xipre, fa molt temps que no hi havia 5x5 i que no es feia una selecció d’aquestes. És un projecte encarat als Jocs dels Petits Estats. Espero que després tingui continuïtat.

–Què suposa ser seleccionadora d’Andorra?
–És una oportunitat única. Moltes vegades no ho valorem perquè si visquéssim a la Seu d’Urgell, no podríem fer-ho. És una gran oportunitat per créixer perquè sempre havia entrenat equips de formació, més petits. 

–Dirigir l’absoluta seria el seu somni?
–Abans era ser jugadora, com a entrenadora m’agradaria arribar com més amunt, millor. A la lliga femenina hi ha poques noies que portin equips d’aquest nivell. Voldria ser entrenadora d’algun equip de lliga femenina.