Marc Abelló afronta la seva última temporada com a jugador de rugbi al club de la seva vida: el VPC. Ara, amb 38 anys i 26 dedicats a la seva pràctica, el veterà jugador aprofita per mirar enrere, valorar positivament l’evolució d’aquest esport al Principat i gaudir al màxim dels últims partits que li queden.
 
–Per què ha decidit retirar-se?
–Acabaré aquesta temporada amb 26 anys de rugbi a les cames, no està malament, no? M’ho vaig estar plantejant la temporada passada, però l’ascens a una categoria com la Divisió d’Honor em generava molta motivació.

–Ha dedicat una gran part de la seva vida al rugbi. Què li ha aportat a escala personal?
–El rugbi t’inculca uns valors únics i quan  finalitza el partit, tot es queda a dins del camp. Considero que és un esport on pots ser molt competitiu mentre dura el partit, però una vegada s’acaba, tot queda enrere. En el nostre cas, tant al VPC com a la selecció, tenim un costum arrelat que és el de celebrar un sopar després del partit amb els rivals on parlem del que ha passat el partit i forgem vincles d’amistat i germandat.

–Com ha viscut l’evolució del rugbi al Principat?
– Vam començar a jugar a Catalunya, però el nostre rugbi tenia un nivell una mica més elevat, així que després vam triar competir a França per millorar. Per tant, crec que hem tingut una evolució molt positiva, ja que vam haver d’iniciar la nova aventura des de l’última divisió i fins i tot vam arribar a Federal 3. El nostre nivell ha anat incrementant-se i podem estar ben contents i orgullosos del que hem fet en comparació a altres equips i països. 

–Vostè ha destacat per oferir una gran polivalència.
– És cert que m’he format com a 10 i 15, però sempre m’he adaptat al que em demanava l’entrenador. Em considero un comodí i he jugat a tot arreu en tres quarts. La diferència al rugbi és que hem de jugar tots a una, perquè tothom fa de tot. Una individualitat estranyament marca un partit, aquí qui més respecta la disciplina i estigui més centrat és qui s’emporta l’enfrontament.

–Com afronta cada partit?
– Res canvia. Tracto de donar el màxim a cada partit i estar a disposició de l’entrenador pel que necessiti. Si he arribat fins aquí, és perquè estic motivat i vull aprofitar cada moment.

–Seguirà connectat al món del rugbi?
– La meva intenció és continuar aportant el meu granet de sorra i seguir vinculat a aquest esport. Estic molt content d’haver dedicat el temps al rugbi perquè m’ho ha donat tot: amics, competició i plaer. Mai ho oblidaré. Per aquest motiu espero tornar a ser l’entrenador de la selecció femenina de rugbi, ja que aquest any no he pogut perquè ens coincidien els horaris de la Copa d’Europa.