La Meri Rabassa va començar veient espectacles i va tenir la voluntat de dedicar-se als aeris, que exerceix  des de fa 10 anys i que recentment comparteix amb nens. 
 
–Què són els aeris?
–Els aeris són una disciplina del circ. Aquest té moltes disciplines, com ara els verticalistes, els acròbates de terra, els malabaristes, i jo personalment em dedico als aeris, amb la corda, el trapezi i la lira, que és com un cercle o la tela.

–Què se sent allà a dalt?
– Al principi hi ha moments que sents por fins que veus que és segur, et vas empoderant, i arriba un moment en què aquesta por es transforma en confiança i aleshores sents molta superació. És una miqueta com l’escalada, quan estàs en aquell punt on dubtes de tu  però que després acabes tirant i et vas superant.

–On exerceix l’aeri?
–Actualment estic donant classes al Deluxe Parc, que és un parc infantil que hi ha a Caldea. Hm començat aquest any. L’objectiu era omplir quatre grups i en tenim cinc. Van demanant i a vegades hem de dir que no.

–Com li va sorgir la feina al Deluxe Parc?
– Jo estava entrenant allà i com que és un parc infantil, hi havia nens. Els infants sempre volien enfilar-se a les teles i començaven a anar a entrenar, i la meva realitat era que em passava l’estona jugant amb ells i ensenyant-los. Em van comentar de fer un grup, fer classes de manera lúdica fins que al final va sorgir la possibilitat de fer una feina d’això.

–Com es viu ensenyar l’aeri als nens?
– Jo em pensava que volia ser acròbata i fer espectacles i m’estan omplint molt més les classes i tota l’alegria que transmet un nen i tots aquests valors. Amb el circ els nens ho entenen tant clarament i els fa molt feliços i a més ells no tenen aquestes limitacions mentals de «no puc». Les superen amb més facilitat si les tenen. Són molt evolutius i els veus com aprenen molt ràpid i això m’aporta moltíssim. I que t’estimin tant és fabulós.

–Quines experiències guarda?
–Un cop vaig anar a Madagascar, i un dia, amb la meva companya d’aeris, teníem un espectacle juntes. Vam haver de comprar unes teles, les vam penjar i vam fer tallers pels nens allà. El que més demanaven eren joguines i en poca estona es van ajuntar unes 200 persones. Tothom volia provar-ho, va ser un dia molt feliç. M’agradaria viatjar fent circ, així com a projecte humanitari, i fer tallers pels nens.

–¿Quina és l’altra realitat dels aeris?
– No està molt reconegut com a feina. Moltes vegades t’ho demanen per fer-ho sense pagar. Jo m’he passat cinc mesos treballant i fent espectacles i no havent cobrat res en aquests cinc mesos. També he viscut la part oposada; he treballat professionalment i lluitant per dignificar el circ i que estigui valorat.