Després d’una etapa complicada com a adolescent, Yolanda Cid va trobar en el món de la moda un espai on sentir-se autorealitzada. Ara, com a directora d’una agència de models i delegada de certàmens de bellesa, es dedica a organitzar esdeveniments i detectar potencial talent per a la passarel·la.
 
–Com ha arribat fins a ser directora d’una agència de models?
–En el meu cas, fins als 14 anys, era una nena molt grossa. I a partir de llavors vaig fer l’estirón fins arribar a mesura 180 cm i, conseqüentment, vaig aprimar-me molt. D’ençà, la meva mare va empentar-me al món de la moda i vaig començar a desfilar a una escola de Madrid. I al cap d’un temps, quan vaig venir a Andorra, vaig reprendre-ho des de la vessant fotogràfica prenent imatges a models andorrans. I com funcionava, vaig passar a organitzar esdeveniments relacionats amb certàmens de bellesa.

–No estava conforme amb la seva percepció?
–Quan era petita tenia una depressió molt gran perquè es ficaven amb el meu cos. Sempre havia pensat que era una noia molt senzilla fins que la meva mare em va fer veure que servia com a model. I fins que no vaig estar ficada en aquest món no em vaig arribar a creure que jo podria valdre.

–Ara, però, mira el seu passat amb el cap ben alt, no?
–Sí, perquè de fet aquí a Andorra també hi ha molts models que no es fan valdre. I a vegades penso en el que he passat i actuo com a psicòloga. Quedem un dia per fer una sessió de fotografies i els dic que trauré el millor d’ells mateixos. Hi ha vegades que alguns creuen molt, o fins i tot massa, i d’altres que no se n’adonen que tenen un cos per fer de models.

–També té com a funció rebaixar els fums a qui s’ho tingui molt cregut?
–A veure, crec que les persones que s’ho tenen molt cregut també és bo perquè llavors s’entreguen al màxim a la passarel·la. És a dir, li donen a entendre a la resta que són molt bons i llavors els veuen molt millor del que realment són. 

–Al món de la moda imperen uns cànons de bellesa que poden excloure a algú que no correspongui a aquests ideals però que tingui verdaderament potencial...
–Sí, per exemple, Míster Andorra 2019, Ivan Alejo, sempre m’està agraint cada vegada que ens veiem. Es va presentar a un càsting que vam fer en un hotel de Soldeu, però sense gaires aspiracions. No es tenia ben vist i, en canvi, ara es considera el noi més maco d’Andorra. És molt important l’autoestima.

–Quin és el prototip de característiques que ha de reunir algú per desfilar?
–En primer lloc has de ser molt humil i no sentir-te que ets millor que ningú. Quan trobo persones així de tòxiques me les vull treure de sobre. I a vegades, en edats juvenils, qui contamina són els pares, que volen estar molt a sobre. Però després, clar, influeix molt la mirada o la seva manera de posar.