El Gerber Martín Medina, andorrà de 34 anys, porta quatre anys formant part de l’equip nacional d’esquí de muntanya. Martín esquia des dels 4 anys, encara que als 8, influenciat pels seus pares, va començar a fer esquí de muntanya i ja no va parar. Bander de professió, entrena abans o després de la seva jornada laboral, segons el moment de la temporada de competicions, però mai baixa de les 12 hores setmanals. Està molt content de córrer a casa perquè coneix el terreny i la gent que s’estima el pot venir a animar.

D’on et ve l’afició per l’esquí de muntanya?
Els meus pares em van transmetre l’amor per aquest esport. Vaig començar a fer sortides amb ells quan tenia 8 anys, em va agradar molt i vaig continuar.

Quan vas entrar a formar part de la Federació Andorrana de Muntanya?
Fa quatre anys. Fa sis anys vaig fer un curs de muntanya i amb el meu entrenador vam decidir concentrar-nos en l’esquí de muntanya, i vaig fer una evolució molt bona. Després vaig entrar a la Federació. 

I com valores aquesta experiència?
La veritat és que no m’imaginava arribar tan alt. La meva valoració és molt bona, estic molt content, sobretot de la meva evolució.

Com us prepareu en el període competitiu. Entreneu més?
No, l’entrenament fort el fem abans. Ara estem en període competitiu que encadenem diverses curses, a nivell de volum horari l’entrenament no ha de ser molt, sinó arribaríem molt cansats a les proves. Hem de buscar un equilibri entre les curses, les recuperacions. L’important és intentar arribar frescos a la cursa. El nostre període competitiu comença a principis de desembre i no acaba fins a l’abril, tenim curses, gairebé cada dues setmanes, llavors tampoc ens podem cansar massa.

Quin ha estat el resultat que més destacaries en la teva trajectòria esportiva?
El que més il·lusió m’ha fet és el de Disentis, a Suïssa, al març de l’any passat, on vaig obtenir una 25a posició i després ,a nivell de percentatge, vaig estar en un 10,7%, que és el millor resultat que he fet. Nosaltres a nivell de resultats ens fixem sobre tot la distància que tenim respecte el primer temps. Convertim el temps que fem en percentatge.

Disputaràs tot el calendari de la Copa del Món?
Sí, tot. Fa quatre anys que ho faig així, els resultats m’acompanyen i puc anar fent totes les curses de la Copa del Món, aquest és l’objectiu: córrer tot el circuit de la Copa del Món.

Què suposa per a tu córrer la Comapedrosa World Cup?
Per nosaltres (l’equip andorrà) és súper important. D’entrada, és un terreny que coneixem millor, que ens fa tenir un cert avantatge respecte als altres corredors, i on poder anar a fer reconeixements de cursa sempre que volem, amb el recorregut que en principi farem, i, en segon lloc, perquè tenim molta gent coneguda, que ens crida pel nostre nom i això quan vas a córrer fora no és així. Córrer amb gent que et coneix, que t’anima a molts punts del recorregut dona molta força. És un al·licient.

Espereu que hi vagi molta gent a veure la cursa?
Seria interessant que en aquesta prova del Comapedrosa, com es fa a l’aire lliure, tinguessim un bon dia perquè permetés que l’afluència de públic fos més important.

T’has marcat algun objectiu?
Millorar el resultat de l’any passat. És a dir, millorar, no la plaça, sinó el percentatge. L’any passat vaig fer un 12,5%.

Com et prepares?
A nivell físic, el que entrenem per pista o fora pista és en relació a la resistència, després per nosaltres també és molt important la part de musculació, no tant per guanyar múscul com per guanyar força, i hem de mantenir un cert pes, també. Apart del gimnàs, sobretot en pretemporada és important mantenir-se. L’alimentació també és molt important i tenim controls cada cert temps amb la nutricionista. Després, a nivell psicològic, ens preparem amb la preparadora mental de la Federació, sense oblidar la fisioteràpia, osteopatia, les hores de descans. Si busques la perfecció ho has de fer tot bé.

Tens 34 anys. En quin moment estàs esportivament parlant?
He tingut la sort de poder entrar a l’equip nacional amb una edat tardana, però el que em dic a mi mateix és que haig d’aprofitar aquests anys que a nivell de resistència és quan estic millor i assolir el màxim nivell possible. Sé que no durarà sempre, que queda poc, i em concentro en què cada any hi hagi una millora i per això continuo, i com veig que evoluciono i obtinc millors resultats, això em motiva. Sí que veig que hi ha molt més joves, però en l’esquí de muntanya tenim tres modalitats: la cursa individual, la vertical i els esprints. Jo em concentro més en la prova individual que és la que m’agrada més i sé que tinc més possibilitats perquè l’experiència és un factor a favor i també tècnicament és molt complerta, i tot això m’afavoreix també. A nivell d’esprint o de vertical, els més joves tenen una millor capacitat.

Aquesta entrevista i altres les pots llegir a l'especial ISMF World Cup Comapedrosa Andorra 2020