Carlo Ferrari es va criar en una ciutat (Lecco, 1959) al peu dels Prealps italians. Als 15 anys es va inscriure al Club Alpí i va començar a practicar l’esquí de muntanya i a fer cursets d’escalada, formació que completaria com a guia d’alta muntanya. L’any 1997, d’expedició per l’Himàlaia, va conèixer la seva dona i un any després es va instal·lar a Andorra on va començar a treballar com a tècnic a la Federació Andorrana de Muntanya, de la qual avui és director tècnic. 

Quines són les seves tasques com a director de la cursa?
La meva tasca a la cursa, que enguany l’organitzen la Federació i l’estació de Vallnord-Pal Arinsal, és purament tècnica, del recorregut i la seguretat al voltant de la cursa, ja fa molts anys que m’hi dedico. Vaig començar a la FAM fa 20 anys, primer vaig ser responsable de recorregut de diferents curses i des fa uns anys també sóc el director.

Som un equip gran amb gent molt preparada i formada que realitza les tasques importants. Tenim els caps de zona de recorregut que s’encarreguen de coordinar al seu grup de voluntaris i als responsables de cada control de zona. La cursa està dividida en quatre trams. També tenim ajuda dels cossos de seguretat del país: protecció civil, bombers, policia, banders, la Creu Roja.

Si el temps no acompanya, quines opcions té previstes l’organització?
A l’hivern la neu pot canviar molt en qüestió de minuts, un lloc que era segur es torna perillós i viceversa, per tant sempre tenim un pla B, tot i això s’ha de ser prou flexibles per ser capaços, si cal, de modificar també el pla B.

Nosaltres aquest any tenim set itineraris preparats. El pla A seria a la part alta d’Arinsal amb el Comapedrosa, el pla B seria al coll de la botella, la zona de Setúria i l’estació de Pal on tenim quatre itineraris més . A Arinsal – Comapedrosa tenim tres itineraris amb o sense fer el cim del Comapedrosa i totes les entitats que hi participen són coneixedors d’aquests plans.

Com serà la cursa d’aquest any al Comapedrosa?
A nivell de Copa de Món no suposarà un canvi significatiu respecte la cursa de l’any anterior, tot i que a la nostra cursa sempre intentem de respectar l’ètica de l’esquí de muntanya que vol dir que no només sigui una prova per competir, sinó també que també tingui un al·licient a nivell de muntanya. El fet de pujar un cim sempre dona un plus a la cursa i per a alguns corredors, el fet de pujar al Comapedrosa els agrada molt.

Quin seria el fet identitari de la prova andorrana?
Primer, destacaria que Andorra és un país petit i ja això el fa especial. Els equips que venen de fora noten que tot el país està molt involucrat en l’organització de la cursa, tant a nivell de comú, Govern, com de la població. Tot el país es posa en marxa i això és molt bonic. Andorra no és el millor país organitzador, però sí que és un referent de com és fan bé les coses.

I després està el fet, com t’he comentat abans, que nosaltres intentem respectar al màxim l’ètica de l’esquí de muntanya, que vol dir assolir un cim o varis, que hi hagi baixades importants, i això no ho fan tots els organitzadors.

Quins requisits s’ha de tenir per ser un bon corredor d’aquest tipus de curses?
 L’esquí de muntanya és un dels esports més complexes perquè es fa en un medi natural, hivernal i d’alta muntanya. Es necessita una bona forma física,saber esquiar i tenir nocions d’alpinisme. En aquest tipus de prova parlem de corredors d’elit, no hi ha corredors amateurs, i això vol dir que estan molt preparats tant tècnicament con físicament. Son corredors que entrenen entre tres/quatre dies a la setmana durant tot l’any. Pel que fa a les edats, la majoria de corredors tenen entre 18 i 35 anys.

Quants corredors participen?
Parlaríem d’uns 110-130 corredors, d’uns 15 països. A la primera prova d’aquest any van córrer 123 esportistes de 17 països, entre els qual destacarien: Suïssa, França, Itàlia, Àustria, Bèlgica Alemanya, Anglaterra, Espanya, Andorra, Noruega, Xina o Rússia.

En categoria masculina lideren els italians i els suïssos, i en la femenina, una corredora francesa molt bona. Espanya ha notat molt la baixa de Killian Jornet.

Quina es la proporció de dones/homes de corredors inscrits?
A la majoria d’esports de muntanya la presència femenina és baixa, malauradament. Sobre 120 corredors estaríem parlant de 40 dones, una tercera part.

Què li diríeu a la gent per animar-la a veure les curses?
Pels espectadors, jo penso que la Copa del Món és un fet excepcional, on es veu en essència l’esquí de muntanya amb esportistes d’elit que fan goig de veure, a més amb el paisatge tot nevat. Les sortides i les arribades són molt espectaculars i a més hi haurà una pantalla gegant on poder veure tota la cursa. Si algú és una mica muntanyenc es pot desplaçar amb el telecabina fins a la collada de sanfons i allà podrà veure pràcticament el 90% de la cursa.

Aquesta entrevista i altres les pots llegir a l'especial ISMF World Cup Comapedrosa Andorra 2020