Gats i miau ha estat la darrera entitat protectora d’animals en aparéixer al Principat. Van començar com un grup de particulars que de manera altruista alimentaven, esterilitzaven i tenien cura dels gats de carrer, però van decidir fer un pas més enllà i constituïr-se com una associació. L’Aurélie Fabriès n’és la seva presidenta. 
 
–Diu que cuiden els gats que hi ha al carrer, però no seria millor endur-se’ls a casa?
–Els gats tenen una psicologia molt diferent a la dels gossos, sobretot els que s’han criat al carrer, i mai podrien acostumar-se a viure tancats en un pis. Ara bé, que visquin en llibertat no vol dir que siguin del tot independents.

–Quines penques! Volen que els mantinguin però anar a la seva...
–És que són ‘gats ferals’, és a dir, gats acostumats a la seva llibertat i no són adoptables per viure en un espai tancat, però que alhora necessiten una alimentación i atenció veterinària per a viure dignament. Des de fa anys gestionem aquestes poblacions a través del mètode CES: capturar, esterilitzar, soltar. Així, mantenim el nombre gats de carrer a ratlla i en tenim cura amb atenció veterinària i bona alimentació.

–Quantes colònies de gats hi ha a Andorra?
–Els voluntaris de Gats i miau hem comptabilitzat més de 120 colònies, en les que hi poden viure entre 5 i 40 gats. Per això és tant important esterilitzar-los. Si els tenim controlats, evitem períodes de cel, baralles, la mort de la majoria de cadells o que hi hagi animals desnutrits, i el grau d’acceptació dels veïns augmenta. 

–Imagino que no a tothom li deu fer gràcia tenir gats sense amo al veïnat.
–Els gats ferals també són animals sensibles i tenen els seus drets. Impedir la seva alimentació i maltractar-los és totalment il·legal. Un dels nostres objectius com a associació és conscienciar la població sobre la gestió ètica de les colònies i transmetre’ls valors com la compassió, l’empatia i el respecte pels gats de carrer.

–Per sort el Govern us ha donat la raò. 
–Sí, ens han reconegut com a entitat protectora d’animals. Hem rebut una subvenció de gairebé 2.800 euros amb la que podrem comprar pinso, pagar algunes despeses veterinàries i desparasitar les colònies. 

–D’on treien els diners abans?
–Tots els voluntaris de Gats i miau, unes 120 persones, feien i fan aquesta feina sense ànim de lucre, i treuen de la seva butxaca els diners que calen per donar una vida digne als gats de carrer.

–Recentment la gestió que el Govern fa de la gossera i gatera oficial ha generat moltes queixes. Les comparteixen?
–A Gats i miau sempre hem demanat més transparència sobre els processos interns de la instal·lació. També creiem que el seguiment veterinari i emocional dels gats i els gossos que hi viuen hauria de ser més estricte, i sobretot donar més marge d’acció als voluntaris que volen dedicar-se de debò al benestar d’aquests animals.