Edgar Serra (Parets del Vallès, 1991) és el director tècnic de la Federació Andorrana d’Handbol (FAH) tot i que fa moltes funcions dins d’aquesta entitat. És una persona vinculada a aquest esport des de sempre.

–Com valora el Campionat d’Espanya de seleccions autonòmiques? Serveix per saber quin és l’estat de l’handbol al Principat.
–Estem molt contents d’haver-hi pogut ser perquè és una competició molt esperada. Com a país, estem encantats de jugar-hi. Aquest any hi hem participat amb el juvenil, encara que han estat jugadors de primer any. Sabíem que seria complicat però hem tornat amb bones sensacions, ja que vam poder competir contra Múrcia i contra Canàries prou bé. Sortim amb les piles carregades i amb una experiència positiva per poder competir l’any vinent, en el qual també valorarem participar amb el cadet, que seria de segon any.

–Es va anar de menys a més.
–El fet de jugar dos partits contra Cantàbria va ser dur. Els petits detalls ens han de servir per millorar. Una petita errada et fa mal durant tot el partit. El mateix grup de la selecció és el que juga lliga regular i, per tant, això afavorirà a la lliga actual.

–Si parlem de futur, quin és el de l’handbol andorrà?
–Tenim tres equips en competició que estan establerts però són de primer any. Tenint en compte que tenim l’infantil, el cadet i el juvenil i alguns sèniors, d’aquí a un parell d’anys ja tindrem una selecció competitiva. Andorra ens passa com la resta de federacions, és a dir, tenim una mancança de jugadors perquè per volum no pots competir en l’àmbit internacional com t’agradaria. El fet de poder jugar a Catalunya, que el nivell és alt, ens millora a tots.

–Per tant, quina és la situació de l’handbol a Andorra?
–Té bona salut. Tenim tres clubs que treballen amb la base: l’Engolasters, el Concòrdia i els Serradells i a més tenim una escola a Ordino que té dos anys i atreu bastants jugadors. Hem d’anar competint, agafant experiència, anar a tornejos internacionals i als quals ens convidin, a més d’organitzar algun triangular per entrenar, millorar. I perdre partits, que és el que més ens serveix per carregar-nos d’experiència. De mica en mica tindrem un bon nivell, però és qüestió de temps.

–Quin seria el seu somni?
–Volem jugar un torneig Emerging i estar entre la 10a i la 12a posició. Són un grup de 16 o 17 països i si aconseguim aquest objectiu, podem estar molt satisfets.

–Quan ha començat a créixer l’handbol a Andorra?
–Fa cinc anys que estem buscant nens a les escoles. Però en aquest esport no et vindran com en el futbol i els hem d’anar a buscar, convèncer-los del fet que marcaran molts gols, que s’ho passaran molt bé i que compartiran uns valors que et marcaran durant tota la teva vida com la companyonia i el respecte. Hem d’anar involucrant a petits jugadors i que després et facin d’entrenadors.