Des de fa quatre mesos, el Café Alsina, propietat de Laura Baez i Matías Alsina, s’encarrega de transportar la calidesa i els sabors argentins a la capital d’Andorra gràcies a la seva pastisseria situada a Santa Coloma. Per aquest motiu, la població argentina acostuma a omplir de gom a gom el local, mentre que l’autòctona explora la dolça gastronomia albiceleste.
 
–Com va sorgir el concepte de pastisseria de Café Alsina?
 – De la necessitat de satisfer una demanda que no trobàvem al país. Nosaltres sortíem a berenar quan vam arribar i buscàvem llocs com els que teníem a l’Argentina, que apostessin per una producció artesanal allunyada de la industrial, però com no hi havia, ens vam acostumar a prendre un cafè sol. Després, quan vam pensar en la gran quantitat de compatriotes que hi havia al país, vàrem observar una veta de mercat i vam apostar per la nostra manera de fer.

–Què us diferència de la resta?
 – L’ambient familiar que envolta el local.  Café Alsina és un racó d’Argentina a Andorra. Des del primer dia, hem tractat de transportar la qualitat i la calidesa argentina. La nostra pastisseria es caracteritza per deixar de banda la producció industrial per donar pas a uns sabors que traslladin al client al nostre lloc d’origen. La idea era que l’argentí es trobés com a casa seva i el local descobrís la nostra gastronomia. Per això posem música típica argentina com el tango i volem que la gent que vingui senti que ens preocupem per ell i que estigui ben atesa.

–Quins productes podem trobar al vostre local?
 – Per nosaltres és molt important la qualitat, així que apostem per la mantega com a base. A més, com som de Córdoba i la meitat de la pastisseria argentina porta dolç de llet, fem medialunas, criollitos cordobeses, alfajores de maicena, torta valcarce, pasta frola, facturas...

–Com és el procés de producció?
– Tot ho fem a mà entre dos o tres pastissers. Perquè et facis una idea, comencem a les quatre del matí i ho fem tot de manera artesanal. No hi ha cap màquina industrial que intervingui en el procés de producció i fins i tot, la pasta de full està feta per nosaltres.

–Quina és la principal diferència entre l’esmorzar d’un argentí i un andorrà?
– A més del tipus de producte i la manera d’aconseguir-ho, el ritme. El ritme d’un andorrà a l’hora d’esmorzar o berenar és frenètic i accelerat, perquè el client autòcton no fa com nosaltres i està una hora i mitja relaxant-se de manera familiar o amb els seus amics, sinó que pren alguna cosa ràpidament i marxa corrents. L’argentí busca asseure’s i gaudir del menjar, però aquí veig que la majoria de persones que esmorzen fora de casa ho fan de manera automàtica i crec que el concepte per nosaltres és absolutament diferent. La idea és gaudir de la pau abans d’afrontar el dia, no esmorzar en menys deu minuts.