Irineu Esteve, de nou, està firmant una temporada excel·lent i fent nous passos en la seva carrera, reafirmant-se com a gran figura de l’esquí de fons andorrà.

–Quina valoració pot fer del que portem fins ara de temporada i sobretot del Tour d’Ski?
–Vam començar bastant bé al principi a la Copa del Món de Lillehammer. Els darrers anys he tingut problemes amb clàssic però aquest any he millorat. A Davos m’esperava una mica més perquè podia estar més endavant però no va ser així. Al Tour d’Ski havia arribat amb garanties però m’esperava una mica més, sobretot a les primeres curses. Al final vam poder recuperar-nos amb dues curses molt bones.

–És molt ambiciós.
–No ho sé. Però al Tour vam arribar per fer més bons resultats del que va sortir al principi. És veritat que en les dues darreres curses va sortir un resultat una mica millor de l’esperat i va servir per salvar el Tour. Però he arribat més preparat en comparació amb el resultat que he fet.

–A on està el seu límit?
–Ja ho veurem. Encara queden alguns anys. Esperem seguir progressant. El límit el marcarà el temps.

–Després dels resultats fets, quins objectius pot arribar a complir aquesta temporada?
–Estar consolidat a la Copa del Món però tenim dos objectius importants. El primer, el Tour d’Ski, ja l’hem acabat i després el Tour d’Escandinàvia, que té un format semblant.

–En què creu que ha millorat de l’any passat?
–Hem fet un pas endavant sobretot en el clàssic, ja sigui pel material nou amb el qual ens hem adaptat millor o pel petit salt tècnicament. Ens estem trobant molt còmodes esquiant en clàssic. Fa tres anys que ho estàvem buscant. Hem fet un petit pas més. Les curses en mass start també van un pèl millor, encara que no em sé situar molt bé en els primers quilòmetres. Però després em sento més còmode corrent en grup.

–En què ha de millorar aquest curs? Va evolucionant i complint rècords.
–Sobretot trobar-me més còmode en mass start, aconseguint un punt més de potència. El canvi de ritme ens està costant. També ho he de fer en clàssic, a més de no deixar l’skating de banda perquè l’any passat vaig fer un salt endavant però aquest any ens hem quedat igual. 

–Com porta l’aspecte mental?
–Va molt relacionat amb com et trobes físicament. Al Tour havíem fet un treball molt bo i per això ens van sobtar una mica els primers resultats, fet que va provocar que els ànims decaiguessin una mica. Però sabíem que estàvem forts i que havíem fet la feina. 

–Ha tingut algunes ocasions per poder entrenar al nou refugi de Naturlandia?
–Sí, abans del Tour ens vam concentrar allà uns dies. Realment estem molt contents i agraïts perquè sortim a entrenar directament de casa, amb les botes posades. A Noruega i a Itàlia hi ha gent que ho pot fer però nosaltres ens havíem queixat del fet que teníem moltes hores de cotxe. Estem a 2.000 metres i tenim gimnàs, és una ajuda.

–Està sorprès el ressò que està tenint? Tant la Carola Vila com vostè són un ‘boom’.
–Intentem fer la feina el millor que sabem, igual que tothom. Ens estan sortint els resultats i ho hem d’aprofitar. Però no fem molt cas. No som de llegir notícies ni res. Tampoc sabem ben bé quin és. Ho fem el millor possible i a veure què surt.

–És molt complicat estar a l’elit, sobretot si tenim en compte la mida del país. Aquesta circumstància li genera pressió?
–Sí que és veritat que pel país que som i que per l’estructura que tenim, estem fent molt bons resultats. Però l’equip fa molt bé la feina i això ens està salvant molt. Sempre m’he posat la mateixa pressió.

–Quines són les claus per arribar a on està?
–Al meu costat tinc molta gent que fa les coses el millor que sap i m’intenta ajudar. Només amb això ja fas un pas molt gran.