L’artista andorrana Susanna Ferran ha treballat en el projecte Relats reals de supervivència, 1.255, que va impulsar el Servei d’Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere amb motiu del 25-N, amb les seves fotografies i el disseny de l’exposició. Després d’un mes a la Sala Àgora, a partir d’avui i fins a finals de mes es pot veure al Centre Cultural de la Llacuna.

–Què explica l’exposició? 
–La primera obra consta de 1.255 punts que representen les 1.255 denúncies que el Servei d’Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere va rebre entre el 2006 i el 2019, ja que l’objectiu de l’exposició és visibilitzar que es tracta d’un problema també present a Andorra. Després, en cada fotografia apareix una dona que ha estat maltractada acompanyada d’un text que recull el seu testimoni. La idea és ensenyar els cinc tipus diferents de violència que hi ha. 

–Com va decidir il·lustrar-ho? 
–Com que havia de protegir les dones perquè no es reconeguessin, se’m va acudir fer servir una tela per fer-los les fotografies. I aquesta tela és una metàfora perquè a part de representar la protecció que tenen quan truquen al Servei d’Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere també esdevenia la protecció que els permetia ser elles mateixes. I en l’última fotografia apareix una dona que es treu la tela per escenificar que ja ho ha superat. 

–Com va ser el treball amb les dones? 
–Les dones que han participat en el projecte volien sortir-hi i estaven motivades per ser retratades, ja que era una manera de superar el que havien viscut així com de denunciar-ho.

–Quines ubicacions va elegir? 
–La majoria de fotografies vaig fer-les en un estudi fotogràfic perquè no era tan important el context com sí que ho era el retrat, menys una sessió que vaig realitzar a la natura. 

–Va donar llibertat a les dones? 
–Tot estava molt centrat en la idea de la tela, però al seu darrere elles es deixaven portar per mostrar les emocions o els sentiments que els demanava, com l’angoixa, la por, l’estrès, l’alliberació o la superació.

–Quina ha estat la rebuda fins ara? 
–La inauguració al Consell General va trencar totes les expectatives perquè va triplicar-se el nombre d’assistents previstos. Aquell dia el feedback va ser molt bo i crec que ara per ara s’està aconseguint visibilitzar el problema. 
 
–Què ha significat el projecte per a vostè? 
–La valoració personal és super positiva. Mai havia participat en un projecte documental de retrats per a una situació com aquesta i crec que és molt enriquidor i a la vegada dur perquè jo vivia les històries que m’explicaven. Ara bé, el dono per tancat i ja penso en el següent, sempre seguint una línia artística i creativa.

–Per què cal visitar l’exposició?
–Jo crec que té un punt d’aprenentatge, no és només una exposició estètica, sinó que hi ha denúncia i et permet saber què està passant a Andorra i tenir-ne una visió super real.