Procedent de Buenos Aires i després de treballar algunes temporades a la Patagonia argentina i a Andorra, Adriana Spaggiari va escollir Soldeu per iniciar una nova etapa. Després de realitzar unes formacions, el gener de 2015 va obrir les portes de la cafeteria Delbosc, que pretén oferir tranquil·litat, proximitat i dolços casolans, alguns de recepta argentina. La propietària compta amb l’ajuda de Florencia Paola Lucas.  

–Com va néixer Delbosc Coffee Shop?
–A Soldeu faltava un espai rústic de pastissos casolans. La meva pastisseria –a diferència de la francesa– és simple, molt poc manipulada però també sana i bona. Crec que això és el que ens diferencia i el motiu pel qual ve molta gent. Ofereixo un producte bàsic i noble. Vaig escollir Soldeu perquè vivia a aquí, no m’agrada la ciutat sinó els indrets tranquils i estar a prop de la muntanya. 

–Per què aquest nom? 
–M’encanta tot el que té relació amb el bosc i per aquest motiu a dins del local hi ha detalls de fusta i animalons i gnoms amagats per tot arreu. L’altre dia una noia va descriure que la cafeteria era un mini museu de les coses que li encantaven i també és alguna cosa així per mi. Sempre vaig agregant cosetes de muntanya que m’agraden. 

–Per què aquesta decoració de fusta? 
–Es tracta d’una decoració molt típica de la Patagonia argentina però també es troba als alps i és similar als refugis de muntanya. Recordo anar a la Patagonia argentina i trobar-me cafeteries petites amb pastissos casolans que et provocaven ganes de tornar. 

–Quins són els productes estrella? 
–El cafè, sobretot el capuccino que agrada a tothom. Després tenim una súper xocolata calenta que se serveix amb nata i núvols de sucre. Molta gent ve pels pastissos, sobretot pel de pastanaga, però també per les empanades i els alfajorcitos argentins, que són unes galetes petites que al mig tenen dolç de llet.

–Per altra banda, quins són els productes que més li agrada elaborar? 
–Jo elaboro tota la pastisseria, excepte els croissants que són francesos i els compro. Tot té el seu detall perquè sigui més bo, Delbosc no és un fast food. Ara estic immersa en els bols de fruita, on tallo les fruites amb formes; es tractaria de jugar per aconseguir que quedi bonic.  El que més m’agrada fer és el rogel de dolç de llet i els alfajorcitos glassejats.

–Delbosc està obert tot l’any? 
–El que marca la temporada és si el telecadira està obert. A l’hivern el local obre de 9 a 19 h –que és quan hi ha més clientela– però a la primavera, a l’estiu i a la tardor els horaris varien. A Soldeu falten activitats, abans hi havia més gent. 

–Quins són els propers reptes? 
–A vegades somio en créixer i engrandir el local però l’essència de tot es perdria. També penso a crear un Delbosc a un altre lloc, però no sé si seria el mateix. Jo vull gaudir, viure bé i tranquil·la i això seria un risc. No sé si algun dia m’animaré, però per ara no.