Tomàs Lomero (Andorra la Vella, 2001) és nedador de la Federació Andorrana de Natació (FAN) i del CN Lleida. Estudia INEFC. El seu germà Bernat també és nedador.

–Com està anant la temporada?
–Molt bé perquè aquest any estudio a la Universitat de Lleida i m’he canviat de club. Tot i estar-me adaptant, estic millorant totes les marques i els resultats estan sortint.

–Quins són els objectius marcats per aquest curs?
–M’agradaria anar a l’Europeu de piscina llarga, a l’estiu. En els Campionats de Catalunya i d’Espanya m’agradaria baixar les meves marques i aconseguir alguna medalla.

–Quin és el seu gran desig?
–Per a tot nedador, un gran desig és anar als Jocs Olímpics. Aquest any no podrà ser però més endavant potser sí. A llarg termini hi vull estar.

–En natació és molt complicat.
–Aquest any, el COA volia que s’hi anés amb mínima B. En els anys següents, si no canvia el panorama, seguirà sent el mateix. És difícil i s’ha d’intentar.

–Hi ha molta competència.
–Sí. De nedadors potser no n’hi ha tanta però d’altres esports, sí. Havent-hi esportistes com la Mònica Doria, que ja ha assolit la mínima, hi ha pressió.

–La FAN ha fet un pas endavant amb entrenadors com Xavier Torrallardona o Hocine Haciane. Com ho valora?
–S’ha fet un pas molt gran. L’Hocine ens pot aportar l’experiència i el Xavi en sap moltíssim, des dels primers dies ja es notava que en sabia i que sap el que fa. Ens ha aportat molt.

–Com ha anat el canvi al CN Lleida?
–Estic entrenant cinc matins a la setmana i tres tardes, dues al gimnàs. Es nota. 

–Com es compaginen els entrenaments amb els estudis?
–Bastant bé, el que passa és que entrenem a les sis del matí. El que es porta malament és entrenar a aquesta hora si has anat a dormir tard estudiant. 

–Però una vegada a l’aigua, es desperta.
–(Riu) Hi ha dies que sí i altres que no.

–Com és la relació amb el seu germà?
–Molt bona. Però sempre hi ha els nostres piques de germans. Ens agrada picar-nos entre nosaltres. L’altre dia que vaig fer un rècord d’Andorra, li vaig dir i em va respondre: «Quan torni, tornarà a ser meu».

–Qui és el millor?
–Ell és més velocista però jo puc arribar a nedar un 200. Quan torni de Tailàndia, estarà a un nivell millor.

–Es planteja marxar fora com ell?
–Sí, m’encantaria. Ja ho he parlat amb els meus pares. He de seguir entrenant per tenir marques bones per intentar optar a la beca FINA que li van donar.