En Federico Acarregui està estudiant el Grau de Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). No té cap vinculació amb Andorra i encara menys coneixements sobre la seva història política però precisament per això va sorgir-li interès per fer recerca entorn de la política del país. Amb el seu projecte L’efecte de la democratització i el creixement econòmic en el ‘government size’ andorrà ha guanyat la beca Manuel Mas de l’IEA. 

–Com va sorgir-li la idea de dur a terme aquesta investigació?
–Un company que està fent un doctorat sobre els partits polítics a Andorra va proposar-me diversos temes de recerca entre els quals hi havia el del government size, que és una mesura economètrica que analitza el percentatge del PIB que correspon a l’administració pública. 

–Per què va interessar-li especialment?
–Perquè es tracta d’una mesura molt poc utilitzada i per la discriminació sistemàtica que s’ha fet dels estudis sobre els microestats. 

–Per tant, no hi ha cap estudi previ. 
–No, mai ningú ho havia estudiat i ser pioner en aquest sentit també m’atreia bastant.

–Com planteja la recerca?
–D’ara a finals de gener vull poder definir el meu concepte en una sola frase perquè no he trobat enlloc ningú que ho expliqui de manera concreta. I també vull traduir-lo al català.
 
–A quines fonts recorrerà?
–Consultaré literatura sobre la mesura economètrica, així com d’altra que tracta sobre els microestats i explica per què s’han d’estudiar. 

–Vostè hi contribuirà. 
–Sí, els microestats no s’estudien perquè moltes vegades falten dades, però jo considero que cal fer girar la roda començant per aportar aquesta informació, ja que aquests països també han de poder estar representats en els grans estudis de la ciència política. 

–Com farà l’aproximació a Andorra?
–Tinc pensat anar-hi a buscar dades, sigui a l’IEA o al Ministeri d’Economia, perquè he de consultar els pressupostos de l’Estat des dels anys 70 del segle passat fins al 1993. 

–De quina hipòtesi parteix?
–Si a Espanya s’ha vist que quan augmenta el percentatge de PIB que correspon a l’administració pública el creixement econòmic decreix, la meva premissa és que a Andorra funciona al revés, és a dir, que l’economia creix i, a més, aquest creixement fa que es gasti encara més en administració pública. 

–Com compaginarà la recerca i els estudis?
–Jo em plantejo aquest projecte com un treball a mitja jornada; als matins vaig a la universitat i a la tarda em dedicaré a això. 

–Creu que aquest pot ser el punt de partida per a futures investigacions sobre Andorra?
–Segurament, perquè em deixaré molt en el tinter. A més, aspiro a desenvolupar aquesta mesura a altres microestats europeus per tal de treure’ls de la foscor de la ciència política.