Olga Molné va començar la sevatrajectòria al Comú de la Massana fa vuit anys com a consellera major i al capdavant de la Conselleria d’Urbanisme i Cadastre. El segon mandat el va iniciar com a consellera d’Urbanisme i Límits parroquials, i fa tot just nou mesos va ser nomenada cònsol menor, en substitució de Raül Ferré.

–Vostès es presenten com a única força a la Massana. Tenint en compte que la participació sempre ha sigut elevada i ha superat amb escreix el 70%,  tot el que sigui una dada inferior es pot llegir de manera negativa?
–El que fem nosaltres és treballar molt intensament en una campanya com si tinguéssim rival. Fem actes tots els dies de campanya i anem desgranant tots els punts que defensem per implicar moltíssim els ciutadans amb la finalitat que participin activament a les eleccions i ens donin el seu suport.

–El tiquet que formen vostè i Eva Sansa és l’únic format per dues dones de les 21 candidatures que hi ha per al pròxim 15-D. Com ho valora?
–A la Massana fins fa poc no hi havia hagut cap cònsol dona i és una sorpresa que ara de cop hi hagi els números 1 i 2 que són dones, però no se’ns ha escollit pel fet de ser dones. S’ha valorat el perfil de cadascuna de nosaltres, que fem molt bon tàndem i ens complementem molt.

–Va ser difícil pel procés per encaixar les aspiracions de cada partit que forma la coalició?
–No va ser costós, sinó que es va fer de forma molt natural. Hi ha diverses sensibilitats i els Liberals ja hi eren. Amb DA, que era a l’oposició, vam treballar de forma constructiva i colze a colze. Ha sigut un pacte natural. La dificultat per fer la llista és perquè hi havia molta gent que s’hi volia implicar i es va posar a disposició de la comissió electoral per formar part del projecte.

–Ara CC ha de començar el procés de formació com a partit oficial. Com s’ha d’afrontar aquest procés davant del risc de perdre l’essència originària de la plataforma?
–S’ha creat una comissió dels estatuts amb persones de diferents sensibilitats. S’ha començat a fer alguna reunió per redactar els estatuts i s’està fent de forma natural. Encara estem en fase embrionària. Jo penso que abans del mes de juny ho hauríem de poder presentar.

–Dins del programa parlen de la importància de la dinamització del turisme a la parròquia. Què pot aportar de més la Massana?
–Per nosaltres és molt important la prosperitat de la parròquia a tots els nivells i per això hem desenvolupat un nou pla comercial i turístic. Fins ara ens havíem regit per l’antic que teníem, però és veritat que ara davant del nou context i de noves circumstàncies calia fer-ne un de nou.

En quant a EMAP, volen obrir el sector d’Arinsal també durant l’estiu. Què tenen pensat fer-hi?
–Seran les activitats d’estiu a Pal, que fins ara s’havien fet a la Caubella i a Pal, i pensem que és necessari per dinamitzar el nucli d’Arinsal portar totes les activitats a la zona d’Arinsal i ampliar-les si fa falta.

–Què ha de garantir un inversor privat per entrar a EMAP?
–Ara EMAP funciona per si sol, té beneficis i està equilibrat. Per tant, si la persona privada que ha d’entrar ha de ser per continuar tal i com estem, ja no cal. Si entra algú és per fer una molt bona oferta. No volem malvendre l’estació. Ha d’aportar molt capital per fer-hi noves inversions i fer créixer realment l’estació, que ara per si sola s’aguanta.

–Què va fallar anteriorment en les ofertes per part de privats que es van rebutjar?
Les ofertes no eren prou bones i no eren prou ambicioses. No ens permetien fer un pas endavant a nivell d’inversió. El que sí que vull precisar és que quan es parli realment de fer l’obertura a capital privat no ho farem mai sense el consentiment ni l’aval de la població. Farem una consulta popular i s’estudiarà bé si hi ha una bona oferta i si realment aporta molt. Consultarem els ciutadans, com també tenim previst fer-ho en el cas de voler enllaçar el Pic de Carroi i Pal.

–Entre les ofertes rebudes hi havia la de Joan Viladomat?
–Crec que sí. N’hi van haver dues i crec que una era d’ells, però cap cosa en ferm. Es va parlar molt per sobre, però es van descartar perquè no eren rellevants. 

–Un altre aspecte és la desviació de la Massana. És un projecte inevitable?
–Potser a llarg termini és un projecte que s’acabarà fent. De totes maneres, nosaltres ho havíem vist en clau de país, però ara per Andorra el més prioritari és acabar el vial de Sant Julià, que és la porta d’entrada de turistes i visitants, i això vindrà més endavant, però tard o d’hora s’acabarà fent, està al Pla d’Infraestructures del Govern i sembla lògic que s’acabi desenvolupant.

–Des del comú d’està valorant l’opció de cedir algun terreny al Govern per incrementar la borsa del fons publicoprivat?
–És cert que és un tema del Govern. El Comú de la Massana va adoptar algunes polítiques que poguessin facilitar la construcció de pisos, vam rebaixar la cessió econòmica del 15 al 5% i això ha permès que en aquests últims anys s’hagin desenvolupat diversos edificis de lloguer, un que s’acaba d’acabar a Erts, un altre a peu del carrer i dos més que s’estan fent. Penso que hem aconseguit dinamitzar la construcció de pisos i que en poc temps serà una cosa que no afectarà tant i no hi haurà tant dèficit.