Carla Puntí (Manresa, 1990) és entrenadora del pre-mini B i de l’infantil femení del MoraBanc Andorra. També és internacional amb la seleccioó de bàsquet.

–Què suposa formar part d’una família com la del MoraBanc?
–Amb el nom del club, estàs rodejat de persones que en saben molt. M’agrada estar al capdavant de dos equips perquè són dues edats i dues maneres de treballar molt diferents. És molt gratificant perquè veus com els petits milloren molt de pressa i com les nenes, que són més grans, aprenen conceptes més complicats i a poc a poc, els van assolint. Són dues maneres diferents de trobar la recompensa del dia a dia.

–Quines són les claus per estar al capdavant d’un projecte així?
–Amb els petits treballem molt la formació, els valors i premiem la bona actitud. De mica en mica, vas exigint una mica més. Donem molta importància a la formació, és important per estar al capdavant d’un dels grups d’aquest club.

–Dimarts es va presentar el Codi Ètic de la base del club. Per què creu que és important tenir-lo?
–Al final, poden semblar coses molt òbvies, que tothom sap i que són fàcils d’aplicar però està bé recordar-les i tenir-les a mà i a l’abast de tothom. Que tothom hagi pogut opinar ajuda que sigui una cosa millorada en comparació amb altres que ja es podien aplicar abans, perquè tens totes les opinions.

–Si parlem d’objectius que li agradaria aconseguir durant aquest curs, què diria?
–Amb els petits, vull seguir amb la millora que veiem en cada setmana. Milloren molt de pressa. No ens fixem en els resultats. Per altra banda, en les nenes, és el mateix. Volem acabar sent millor equip que al començament, a més de competir molt bé, tot i tenir moltes incorporacions noves aquest any. Estem creant un conjunt pels pròxims anys. De mica a mica, fem un equip per a futures temporades.

–Quina és la situació de la base del bàsquet?
–Els entrenadors, ara, estem més ben formats. Hem millorat molt i els nens i els entrenadors ho notem. A més, tenim el primer equip.

–És internacional. Com ho compagina tot?
–Com puc. Per sort el 3x3 és només a l’estiu,  tot i que entrenem durant l’any no és tanta exigència com en els darreres mesos. La resta, el bo és que estant aquí treballo del que m’agrada i del que és la meva passió. T’ho combines per seguir. Treballar del que t’agrada és un plus molt important.

–És un somni complert?
–No perquè no m’ho havia arribat a plantejar mai fins que no vaig venir a Andorra. Any rere any, he pogut anar creixent i fent-me un lloc. Estic molt contenta.

–Què suposa ser jugadora internacional?
–Molta responsabilitat. Va ser una il·lusió molt gran debutar l’any passat. Va ser una de les coses més gratificants que m’ha donat aquest esport.