En el Dia Internacional del Voluntariat, Enric Chinchilla (Andorra la Vella, 1973) exposa algunes de les seves experiències i aprenentatges que ha viscut com a voluntari al Jocs dels Petits Estats, al Cirque du Soleil, als Specials Olympics o a la Vuelta a Espanya.

–Quina va ser la seva primera participació com a voluntari?
–La primera vegada que es van fer els Jocs dels Petits Estats aquí a Andorra, l’any 1991. Recordo que vaig estar de responsable de nens petits durant la cerimònia inaugural. 

–Suposa sentir-se també partícip de la competició...
–Sí, perquè ajudes a fer un esdeveniment i a donar una bona imatge d’Andorra. A més, és una manera de conèixer gent i viure experiències noves. I tens l’oportunitat de tocar esports que mai havia pogut veure de prop. Per exemple, als Special Olympics vaig estar en la disciplina de gimnàstica rítmica i vaig tractar amb un col·lectiu amb el qual mai havia tractat, com és la gent amb síndrome de Down o altres discapacitats. Al final crec que en aquesta vida és important fer una mica de tot i poder conviure amb aquesta gent que no tenen la mateixa vida ni les mateixes oportunitats.

–Els voluntaris però acostumen a fer el paper fosc d’un esdeveniment d’aquestes característiques...
–Efectivament. Tot i això hi ha molta gent que ens ho comenta que estan molt agraïts com els voluntaris participen. Per exemple, a la Vuelta a Espanya es necessiten moltes persones per estar en moments determinats en algun lloc. I clar, cal recordar que no ens paguen, sinó que ho fem de manera altruista. I si no estiguéssim nosaltres haurien de contractar a molta gent i gastar-se molts diners. 

–Com d’important és el paper del voluntari per posar en valor la capacitat organitzativa d’un país a l’hora d’atreure esdeveniments?
–Dono el 110% de mi i intento ser molt amable participant en tot el que pugui i fent-ho correctament. I suposo que tota la gent que és voluntari deu pensar el mateix que jo i al final és allò important. Perquè sense nosaltres no es podria organitzar per exemple la Vuelta. 

–Des d’una perspectiva sociològica, quin tipus de caràcter creu que hauria de tenir un voluntari?
–Ha de ser una persona amable, però sobretot bona persona i que tingui ganes d’ajudar al país. Per exemple, l’any 2002 vaig tenir un accident bastant greu en el qual vaig estar a punt de morir i a partir d’aquell moment veig la vida des d’una mirada diferent. És a dir, a partir d’aquell moment he tingut més necessitat d’ajudar i fer coses per als altres. Te n’adones que al final tots estem aquí de pas i allò més valuós, que és el que no s’adona molta gent, és poder gaudir de vivències ajudant a la gent.