L’activista barcelonina Kaire Ba, que va créixer a Andorra, actualment és la coordinadora del projecte Pareu de Parar-me en contra les detencions policials per raons d’ètnia, és tècnica d’intervenció social i de SOS Racisme Catalunya i també està vinculada a l’activisme polític antiracista de Barcelona. Avui al vespre participarà en la xerrada Destruint mites, reflexió sobre la desigualtat racial i cultural que organitza Obrim-los, Obrim-les al Centre Cultural La Llacuna. 

–Quins són els reptes actuals de SOS Racisme? 
–Som una entitat que defensa els Drets Humans des de l’acció antiracista. Treballem per eradicar la discriminació racista i xenòfoba en totes les seves manifestacions i tots els àmbits de la societat, atenent a les persones, canviant consciències i incidint políticament. Un dels reptes principals és visibilitzar el racisme més enllà dels delictes d’odi. 

–Què opina sobre l’auge de l’extrema dreta a arreu d’Europa, com ara amb VOX a Espanya?
–Penso que dediquem molta energia i temps en combatre l’extrema dreta i no ens parem a qüestionar què és el que ha permès que l’extrema dreta estigui on està ara mateix. L’extrema dreta no és el problema, sinó el resultat del problema.

–La societat andorrana està sensibilitzada en la lluita contra el racisme?
–Quan jo vaig marxar d’aquí, fa quasi 13 anys, la població andorrana estava molt poc sensibilitzada en relació al racisme. Ara penso que la lluita antiracista està molt centralitzada. Difícilment arriba als contextos d’interior i Andorra és un context d’interior, amb poca presència de població migrant racialitzada. Això sol ser un factor en contra pel que fa a la sensibilització. Cal començar a qüestionar pràcticament totes les estructures socials perquè estem dins un sistema racista que no solem qüestionar. I es comença per aquí. Les polítiques públiques per restablir la igualtat de la qual es parla poden ser un recurs important, entre altres. 

–Pel que fa al títol de la xerrada, quins mites hauríem de destruir? 
–El primer mite que s’hauria de destruir és que la societat actual no és racista. Quan ens creguem això, podem començar a treballar sobre la resta.

–Hem de parlar de «races» o bé és un terme pejoratiu i hauríem de substituir-lo per un altre? 
–Depèn de quin sigui l’ús que es faci del terme. Moltes vegades caiem en la fal·làcia d’afirmar que les races no existeixen, perquè efectivament la biologia rebutja la idea de «races», però si no entenem bé el context, pot ser perillós. La companya Desirée Bela sempre diu que les races no existeixen per qui no tingui necessitat de parlar-ne. Les races no existeixen genèticament però sí socialment. La racialització ha sigut un dels principals recursos colonials per generar un capitalisme racial que ha fet que ens trobem en desigualtat de condicions al llarg de la història. Dir que «les races no existeixen» pot generar una invisibilització de la situació de vulnerabilitat en la qual es troben alguns col·lectius racialitzats en l’actualitat.