Suray Fernández (Barcelona, 1986) és amant dels esports d’estil lliure: surfeja i patina. A més, tot i ser mare, segueix aprofitant cada minut amb aquests dos esports.

–Què prefereix, el surf de neu o l’skate?
Com a preferència, el surf de neu, ja que m’hi he dedicat més de 15 anys professionalment, però l’skate és un gran complement, treballo com a monitora a Escaldes-Engordany des de fa cinc anys.

–Per què es dedica al món de l’estil lliure?
–Sempre he sigut una noia que li agrada el risc i l’adrenalina d’aconseguir alguna cosa que sembla, en aparença, impossible.

–Com va començar tot?
–Amb amics del cole, amb 13 anys, amb moltes ganes de seguir-los. Els inicis van ser al Tarter, pujava cada dia amb una monitora d’esquí i passava el dia sencer a la muntanya.

–Com veu la situació dels dos esports al Principat?
–L’snowboard, ara mateix, no està en el seu millor moment. No poder començar a fer surf de neu a l’escola de petit és el que limita el nombre d’aficionats, un cop saps esquiar i ja tens 13 anys, que és quan ja pots provar aquest esport, és una mica tard i la majoria prefereix seguir amb l’esquí, que ja el domina. L’skateboard, en canvi, està molt fort, gràcies a les noves pistes públiques del país perquè els joves tenen millors infraestructures. L’escola extraescolar i la lliga nacional són dos grans pilars que promouen l’skate.

–Aposta molt per treballar la base, per què?
–Et dona accés a una gran varietat de trucs, d’una manera més segura i amb més comprensió del que volem fer en cada moment.

–Quins projectes i objectius té aquest any?
–Tinc moltes ganes de fer néixer un club de surf de neu i de donar una oportunitat als joves que ja tenen un bon nivell per continuar projectant-se amb l’esport.

–Com es compagina la vida personal amb aquest esport?
–Tinc la sort de dedicar-me a fer classes de ioga des de fa dos anys. Això, m’aporta un manteniment físic, mental i espiritual. A més, els dies lliures els dedico al gimnàs i a la piscina. En ser esports de risc has de tenir molt clar que l’entrenament és súperimportant. Des del primer dia que vaig ser mare, vaig tenir molt clar que la meva filla no seria la raó per deixar aquest esport, ja que quan algú té ganes de fer una cosa s’organitza i compagina el temps tant per ser mare com per entrenar. Està clar que no és el mateix que quan estàs totalment enfocada en el teu únic propòsit, però crec que m’ha despertat la capacitat d’adaptació i d’aprofitar cada moment per fer allò que vull.

–Com es definiria com a rider?
–Sóc una noia que li agrada l’acció, el risc i és tot terreny, que camina els seus dies amb una actitud motivadora, enfrontant tots els reptes que la porten aprendre coses en cada moment.